La veritat es que mai m’havia parat a pensar en aquesta pregunta, però crec que ens coneixem en el àmbit de que sabem les coses que ens agraden, les coses que no, les situacions divertides, com som com a forma de ser ( si tímids, alegres, divertits) descrivint-nos físicament, entre altres coses...
Però crec que per coneixent del tot profundament s’ha de ser una persona plena. Ja que hi ha coses nostres que no sabem, com a vegades que podem reaccionar sense pensar, que encara no sabem el nostre futur, que serem?, on arribarem? Que volem fer?...
I són dubtes sobre tu mateix, que et preguntes, però crec que a una certa edat, pot canviar això, i gràcies a l’experiència i a la vida quotidiana que et pot convertir en una persona plena, i saber tots el teus camins i tot sobre tu.
