CLICK HERE FOR BLOGGER TEMPLATES AND MYSPACE LAYOUTS »

dilluns, 22 de febrer del 2010

Activitat 21

Aquest text de Descart parla sobre els cossos, sobre la seva existència de les coses tal com es i com sens mostra , tracta d’intentar demostrar la seva existència. Per ell Déu es el creador del món per aquest motiu fa que aquest cossos tinguin una existència, perquè ell lis a donat aquesta causa, es a dir que existeixen.

L’existència dels cossos


Descart tracta de demostrar la seva teoria sobre l’existència dels cossos. Ell pensa que la causa productora d'aquestes idees no pot ser ell, perquè se li presenten encontra la seva voluntat, llavors hauran procedit d’alguna substància diferent, per això arribarà a la conclusió que la causa de l’existència dels cossos, són els cossos mateixos. Déu les ha creat i no ens poden enganyar perquè Déu no pot enganyar perquè no es la seva essència per aquest motiu a partir d’unes característiques es un cos real perquè té tanta realitat com la realitat de les idees.

Te una tendència amb Aristòtil qui atorgà importància al món sensible així com Descartes situa la idea dels cossos en el món real, en aquests mateixos objectes sensibles. Tot i així, també es pot vincular amb el pensaments Plató en la recerca de la idea productora qui situa les idees en el món intel•ligible.

diumenge, 21 de febrer del 2010

Activitat 20


Decart vol expressar mitjançant la raó amb quatre regles per arribar al camí de la veritat. El primer les coses clares, el segon dividir dificultats, el tercer ordenar conceptes simples a complexos i el últim enumerar-ho tot

Fins a la veritat


El filòsof que vol convertir la filosofia en una cosa evident deixant a un costat allò que pugui crear un dubte. Afirma que es millor viure amb menys normes, fixant-nos en quatre regles, ja que es el millor mètode que ens guiarà per la raó fins aplicar la veritat. La primera d'aquestes normes és l’anomenada evidència, les coses que son realment clares que no donen opció a dubtar. El segon dividir les dificultats i examinar-les. Seguidament trobem la síntesi, el procés on ens dediquem a ordenar els més simples als més complexos. L'últim, el quart i darrer regla s’anomena revisió i enumeració, dues tècniques comprovar que enumerarem totes les tasques que hem realitzat.

dissabte, 20 de febrer del 2010

Activitat 19


Decart es basa en fet de dubtar. Així doncs, per ell les coses abans eren indubtables i així arriba a la veritat però veu que no es la forma més correcta, llavors decideix dubtar de tots i d'aquesta manera poder arribar amb aquest mètode a la realitat.

L'existència del jo

És principalment en la búsqueda de la veritat, del que realment és evidència.
Per començar comença a tenir en compte amb les opinions per que fa al costum, les que son indubtables i així podria trobar la veritat, però al donar-se'n conta que la forma per trobar aquesta veritat seria utilitzen un altre mètode.
Dubtar de tot, creure que tot els que ens envolta es irreals, posen tota existència en dubta però això li fa arribar a la conseqüència de que el jo es l'única que cosa que mai pots dubtar, perquè si dubtes penses, si penses existeixes.

Aquesta teoria es podria comparar amb Plató al qual també creu que el món sensible és un món aparent que no proporciona la veritat. Les seves normes del mètode amb les taules que segueix Francis Bacon en el seu experiment de l’observació de la raó.
O Sant Agustí qui te un pensament sobre el jo, molt similar el qual no pensa que podem dubtar del jo, perquè si dubten ja sabem una cosa i si sabem, existim.

divendres, 19 de febrer del 2010

Activitat 18


Per mi Sant Tomàs s'apropa més als meus pensaments sobre l’existència de Déu. Sota el meu punt de vista la posició adoptada per Sant Anselm no s'apropa tan a mi com la de Sant Tomàs. Teoria de Sant Tomàs té influència aristotèlica, i molts del arguments que diu San Tomàs han sigut ja explicats per Aristòtil, això fa que aquestes explicacions tinguin més pes, al pensar com un filòsof tant important com Aristòtil. Ell intenta comprovar l'existència de Deu a partir de les seves experiències. Segons Sant Tomàs Déu es el creador de tot, perquè ell es el motor principal, ell va ser el que fa que les coses es moguin, perquè del no res no pot sortir res. Jo crec en l'existència de Déu, crec que les coses han tingut que sorgir d'algun lloc i aquest va ser Déu qui les va crear al igual que Sant Tomàs pensa.

dimecres, 17 de febrer del 2010

Activitat 17

Puc dubtar del jo?


Jo, com a individu hem sento racional, sempre en totes les etapes de la vida he tingut moltes dubtes, això és normal sinó dubtes significaria que no penso i raono, qualsevol problema situació o bé alguna decisió que jo tinguí que decidir, ha de ser meditada i sempre pensar amb les conseqüències per a mi i per els altres del meu voltant. Tota decisió té un risc d'encertar o equivocar-te i s'ha de valorar tot.
Un cop que jo he aconseguit després de rumiar molt arribar a una conclusió definitiva sobre alguna cosa que amb ronda pel cap o decisió transcendental a la meva vida, tiro endavant, no puc dubtar de que serà algú bo per a mi, inclús per els demés .
Si aquesta decisió sobre el que s'hagi plantejat no surt com jo volia, serà conseqüència i responsabilitat només meva, però mai he de dubtar com prenc una decisió, si cal després ja intentaré buscar una solució.

dimecres, 10 de febrer del 2010

Activitat 16


El text fa referència a Déu tot omnipotent, creador del temps i del món. On afirma que abans del món no existia el temps, perquè Déu quan crea el món crearà també el temps. Ell al ser el creador del temps no es anterior, no te fi, en canvi les persones si que tenim fi.

"El temps creat per Déu"

En aquest text, ens expressa el poder de Déu, creador de món i a la vegada del temps. Aquest Déu que es immutable, no te fi, perquè ell es el creador d'aquest temps, en canvi els homes si que tenim un fi. A més, Déu és el temps perquè es etern. D’aquesta manera, nosaltres desapareixerem mentre ell sempre estarà present.


En aquest text es centra en la visió exposada per Sant Agustí que es basa en que Déu és immutable i etern. És ell pròpiament. Aquest Déu és el que posseeix les idees exemplars i per tant, és principi per el qual van ser fetes totes les coses

dilluns, 8 de febrer del 2010

Activitat 15



En la vida el objectiu de totes les persones es trobar la felicitat a l'hora de viure, però per arribar aquesta felicitat hi ha dos principis, plaer i dolor encara que el text es redueixen a sensació i mort. I la finalitat de les persones es arribar al plaer ja que aquest comporta el camí cap a la felicitat, deslliurant-nos del mal.

"En busca de la felicitat"

És una cara d'Epicur destinada a Meneceu. Epicur mostra la idea del paler i del dolor. Pensa que tots hem de filosofar, dona igual l'edat que tinguem, perquè si ho fem podrem arriba a la felicitat, el qual es el nostre objectiu a la vida. Però per viure feliç hem de tenir plaer i dolor per arribar al nostre fi. I aquest camí sempre s'ha de fer mitjançant la virtut que ens portarà cap a la felicitat.



El fi principal d'Epicur es la felicitat, en canvi per a Plató el fi màxim consistia en arribar al món intel•ligible, sortir del món sensible ple de aparences i veure la llum de fora la caverna. En el cas d'Aristòtil també parla de la felicitat com aquell fi que no és mitjà per aconseguir un altre fi, sinó que és fi en si mateix, un fi absolut i el principal per les persones.

diumenge, 7 de febrer del 2010

PROJECTE 3

El filòsof que l'influeix a Baruch Spinoza es clarament Decart, en diferents aspectes:

- Decart, aquest havia considerat l'existència de tres substàncies: el pensament, l'extensió i Déu. Spinoza redueïx aquestes tres substàncies a una sola: substància divina infinita, que segons la perspectiva que s'adopti, s'identifica bé amb Déu o bé amb la Naturalesa (els dos termes arriben a ser equivalents per a ell, segons la seva cèlebre expressió Deus sive Natura).

- Decart i Spinoza són mecanicistes, sosté que tot l'Univers està determinat per lleis, amb la qual cosa qualsevol esser que estigui dintre d'ell també estarà subjecte a aquestes lleis, inclòs l'ésser humà. Però Decart salva el problema a través del seu postulat de les tres substàncies: el mecanicisme (per tant el determinisme) només afecta a la substància extensa o món, però no a la substància pensant o enteniment.

- També rep influències dels "monistes"( creuen que el món esta format per una substancia primaria) i "deterministes".

- I ell com a filòsof, a sigut considerat com un dels impulsors i que ha influenciat més en el "ateisme".

dimarts, 2 de febrer del 2010

Activitat 14

Aristòtil tracta sobre el canvi, es a dir el moviment dels contraris que necessiten identificar-se. Però ell sap que el subjecte no canvia mai perquè es únic, i la seva substància mai canvia.


"El moviment de contraris"

Aquest text d’Aristòtil, text número 12, pertany a els textos de la física on el tema tractat és el moviment i es pregunta sobre el principi de moviment. Aquest principi de moviment és el canvi, on tot canvia i res és immutable excepte la substància, que en aquest cas és un home. El fragment llegit parla de la relació entre la privació i per això podem parlar tant del no-lletrat al lletrat com un home no-lletrat esdevé un home lletrat.

Compara amb Heràclid, ja que pensa que tot canvia i tot flueix excepte aquesta teoria. Per això Heràclid fa referència a la frase " No podries submergir-te dues vegades en el mateix riu" per les coses estan en constant moviment. El contrari pensa Zenó del que exposa al igual que el seu mestre Parmènides la seva teoria on la realitat és l’ésser i l’ésser no canvia, ja que és immutable. I com afirma Zenó el moviment no es existent, perquè del punt A al B no pots arribar mai.

dilluns, 1 de febrer del 2010

Activitat 13


Que va ser primer l'ou o la gallina? És una pregunta difícil de resoldre, perquè sense la gallina no pot néixer l'ou i sense l'ou la gallina no existiria, però jo penso que primer va existir l'ou, encara que penso que no es pot demostrar realment.
Però suposo que al començament de la formació de la terra, a partir d'unes cèl•lules van mutarse evolucionant en els primers esser que hi vivien eren animals voladors, que ponien ous. Potser que a causa de que alguna de les famílies de les especies d'aquest esser va sorgir diferents a la resta, evolucionant i es convertint-se en aus durant la transformació canviarien el seu aspecte, els sortirien plomes i la mida del animal s'aniria fent cada vegada més assemblant al actual.
Aquest pensament pot ser que no sigui el correcte, però crec que és una pregunta que no puc arribar a conèixer ja que no veig la solució exacta, que et afirmes quina es la veritable resposta.