Doc 4 pàgina 40

1. En el text explica que les coses s'han de mirar de diferents punts de vista, abans de verificar-les. Pensar molt i veure diferents possibilitats. No sempre ho que pensis tu potser ho correcta.

2. Mirar les coses de diferents punts de vista

3. Explica diferents punts de vista, les coses s'han de comprovar i mirar de diferents maneras, objectiva i subjectiva, tenir diferents ideas, també utilitzar la intuïció, no mira que les coses `no son reals, sino mirar-lo i comprovar, perquè potser si son reals si les mires d'un altre punt de vista.

4. És un mètode idealisme, perquè no afirma que totes les coses són reals, i ho que fa és que l'objecte del conèixer, existeix per si mateixa, independentment del subjecte. El podem comparar com un mètode realisme, perquè no afirma que tot és real i amb un fenomenologia, perquè el objectiu d'aquest esta entre realisme e idealisme.

Doc 4 pàgina 21

-Què tenen en comú i en que es diferencien les lleis i les teories científiques?

Llei són enunciats universals cièntifics, dintre d'elles hi ha diferents teories.

-Busca algun exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.


Teoria d'Einstein, la teoria de la gravetat.

El saber científic

Evolució del terme "ciència"

- La noció de ciència a estat molt lligada a la de filosfia, perquè a les dues s'ha de tenir un coneixement.

-Els dos elements quue van diferenciar el saber cientifíc del filosòfic van ser l'exsperiència entesa com a experimentació i l'aplicació de les matemàtiques a l'estudi de la realitat.

És ciència la filosofia?


- Si la definem ciència com Aristòtil que la defineix com a saber rigorós, podriem dir que la filosofia és ciència.

-Però si utilitzem la definició de la "ciència moderna" sabrem que la ciència necessita una experimentació i l'ús matematic , cosa que la filosofia no necessita.


Els tipus de ciències


-Formals: Matemàtiques.

-Empíriques: Naturals o socials.


Els mètodes del saber científic


- Mètode de les ciències formals
- Mètode de les ciències naturals
- Demostració inductiva
- Mètode hipoteticodeductiu

Doc.12

-Per què l’existència de l’home actual és centrífuga i penúltima? Quines conseqüències té per a nosaltres?

Perquè l'home, basa els seus pensaments i les seves precupacions, en les coses quotidianes, però ho que te que fer és buscar de precupar-se de les verdaderes precupacions importants.

-Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix?
Enumera les preguntes que t’has fet o et fas en aquest moments de soledat.

Si que tingut moments de replegarme sobre mi mateix.
1- Que faig aqui?
2- Perquè tinc que esforçarme?
3- Qui soc?
4- Perquè estic aqui?
5- El món existeix?
6- Val la pena esforçar-se?


-Per Zubiri quin es el problema de la Filosofia contemporània?

La seva fórmula intel·lectual és justament el problema de la filosofia contemporània.

Doc.10

1- Idees principals: l'idea principal és aclarir de forma lògica un pensament.

2- Posa un titol: Funció de la filosofia.

3- Funció de la filosofia segons el text, perquè Wittgenstein afirma que la filosofia es una activitat?: Perquè tens que utilitzar els pensaments i pensar és una activitat.

4- Comenta la frase subratllada:" La filosofia ha d'aclarir i delimitar amb precisió els pensaments" Significa que la filosofia, no aclareix absolutament però si t'aporta informació.

5- Quin mètode defensa?

Mètode analiticolingüístic perquè el principal objectiu que té el text, és expressa-se d'una manera perquè la gent el pogui entendre, i d'aquesta manera arribar a més persones.
Podriem comparar amb el racionalista perqué aquest el unic objectiu és utilitzar la rao sobre l'experiència, no mira el nivell de dificultat del vocabulari. També passaria amb el empirista, que no mira el vocabulari, sino que ho que l'interesa és utilitzar la rao i l'experiència per buscar respostes.


6- Informació de l'autor:

Ludwig Josef Johann Wittgenstein (26 d'abril de 1889, Viena - 29 d'abril de 1951, Cambridge Regne Unit) és un filòsof austríac, nascut a Viena en una família de l’alta burgesia industrial d’ascendència jueva, rica i culta, famós per les seves recerques sobre el llenguatge.

Xavier Zubiri

Va néixer a Sant Sebastià el 4 de desembre de 1898. Segons compte la seva vídua, Carmen Castro, el metge que va atendre l'enllumenament va diagnosticar que gràcies a Déu no viuria, ja que de fer-lo es quedaria ximple. ALS 17 anys ingressa en el Seminari de Madrid, coneixent així a un dels professors que més li va ensenyar en el camp de la filosofia en els seus primers anys, Juan Zaragüeta. En 1919 coneix a Ortega i Gasset, el qual dirigirà la seva tesi doctoral presentada en la Universitat de Madrid en 1921 . En 1920 es llicencia en filosofia en l'Institut Superior de filosofia de la Universitat de Lovaina. Aquest mateix any aconsegueix el doctorat en Teologia a Roma. En 1921 es doctora en Filosofia per la Universitat Central de Madrid. Aquest mateix any, al setembre, s'ordena diácono, establint-se a Madrid. En la Universitat madrilenya guanya la càtedra de Filosofia en any 1926 . Entre els anys 1928-1930 gaudeix d'un permís d'estudis que li duu A Friburg, on estudia amb Husserl i Heidegger, i també a Berlín, on assisteix als cursos de Nicolai Hartmann, i coneix a Einstein, Schrödinger, Max Planck i Werner Jaeger. Coneix a Berlín a Carmen Castro, quan ella només contava amb 18 anys. Entre 1931 i 1935 exerceix en la seva càtedra de Madrid. En 1936 es casa amb Carmen a Roma, després d'un procés eclesiàstic per a arribar a l'estat laical. En Roma té oportunitat d'estudiar llengües de l'antic orient amb el sumeriólogo A. Deimel. A l'esclatar la guerra civil a Espanya, Zubiri és vigilat a Roma per l'ambaixada franquista, pel que sembla per ser basc i professor universitari, coses que ja per separat eren motiu de sospita per al règim. Donada la incomoditat i les pressions existents a Roma, es trasllada al costat de la seva dona a París, vivint en el Col·legi d'Espanya de la Ciutat Universitària. En París té ocasió de treballar amb Luis De Broglie en el camp de la física i amb Benveniste en el de la filologia. Freqüenta també al filòsof Maritain. A l'acabar la guerra civil torna A Espanya, acceptant la càtedra de filosofia en la Universitat de Barcelona, pel que sembla perquè volien allunyar-lo de Madrid, però rebutjant el deganat que li van oferir. Exerceix a Barcelona durant els anys 1940-1942, doncs en aquest últim any va sol·licitar una excedència sine die, una renúncia vetllada donades les pressions del règim. Tota la seva marxa filosòfica fins a l'any 1944 és denominada per Zubiri la seva etapa fenomenológica i es recull en el llibre Naturalesa, Història, Déu com una recopilació d'articles. A partir d'aquest moment comença el que ell denominava la seva etapa metafísica, és a dir, la seva etapa de maduresa, en la qual apareixeran els seus llibres més originals, marcant una fita el primer d'ells, Sobre l'Essència, de 1962 . En l'any 1945 comencen els cursos privats que ofereix Zubiri ja fora de l'àmbit universitari. Aquests cursos duraran fins a l'any 1976, amb una interrupció entre 1954 i 1959. A partir de 1977 Zubiri es va consagrar a preparar la seva obra escrita, que fins a aquest moment constava de molt poques obres, si exceptuem els articles. Va participar, això sí, intensament en el Seminari Zubiri, creat en 1971 . Els cursos zubirianos s'han anat publicant en forma de llibres després de la mort del filòsof, esdevinguda el 21 de setembre de 1983, sent la trilogia titulada Intel·ligència sentiente un dels més representatius per la seva originalitat i importància en l'àmbit de la Teoria del coneixement.

definicions

Saber filosòfic: utilitzat la raó, per busca una resposta.
Saber científic: Utilitza les matemàtiques i l’experimentació.
Saber ordinari: “Sap el què, però no perquè” i es funda en l’experiència de la vida quotidiana.
Mètode: pensar o actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d’un fi.
Axioma: són principis fonamentals indemostrables dins del sistema.
Mètode hipoteticodeductiu: mètode que s’estructura en tres nivells: enunciats protocol•laris, lleis i teories.
Llei: són enunciats universals que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets.
Hipòtesis: són teories que encara no s’han demostrat.
Mètode empiricoracional: utilitza els sentits i l’enteniment per busca una resposta.
Mètode empirista: utilitza la raó i l’experiència.
Mètode analiticolingüístic: el seu fi, es fer que la filosofia sigui fàcil d’entendre utilitzant un llenguatge fàcil.
Lloc de llenguatge: diverses formes de utilitzar el llenguatge.
Hermenèutica normativa: posa normes a la comprensió.
Ontologia: part filosofia estudia el ésser
Estètica: bellesa en el art.

Què és la filosofia?

En aquest començament de curs, faig noves assignatures, una d’elles, és filosofia,
jo mai m’havia parat a pesar “ Què és la filosofia ?”.
La veritat és que no he aconseguit una resposta massa clara, per a mi, sobre el significat de filosofia, però he arribat a la petita i potser no certa conclusió, que la filosofia el que vol és arribar al fons de totes les qüestions que és poden plantejar, buscar-li un significat a totes les coses, saber l’explicació sobre tots el temes, buscar un sentit final.
És una assignatura que podrem qüestionar, reflexionar, raonar, opina sobre qualsevol tipus de temes.
Així en el món antic, a Grècia, va sorgir la filosofia, els antics pensadors de l’època, que tractaven de diversos temes buscant un significat per tot i fent gran teories que ens han servit fins als temps en que estem.
I ho més sorprenent de la filosofia, que es pot buscar una resposta i potser no la trobarem.
Crec que aquest any a filosofia podré veure que coses insignificants, que no lis dones importància, poden ser un gran tema de conversa i d’opinió.