Activitat 12

Si tinc que posicionar-me entre Plató i Aristòtil, segons els seus ideals i principis, farien que em decantés per Aristòtil, ja que segons la meva opinió crec que te uns pensaments més assemblants als meus i als de l'actualitat, que no pas Plató.
Aristòtil en mostra que les úniques realitats existents son els subjectes individuals, és a dir, les úniques realitats existents som nosaltres mateixos. Aquest individus estan en moviment i van canviant, perquè les coses no estan estàtiques, sinóque van modificant-se constantment, això es una realitat que trobem al dia a dia, on poden comprovar que el pas dels temps fa el seus canvis. Apart ell pensa que el món sensible és l’únic món que existeix, ja que jo personalment no crec que existeixin realment dos mons, el intel•ligible i el sensible, on un es basa sobre les aparences i l'altre sobre les ideàs. Sinó que només existeix el món sensible perquè es on realment podem sentir les coses, com realment les veiem, perquè encara que Plató pensa que son aparences, ho més segur es que siguin aparences reals i ho que veiem i sentim sigui real, perquè es la nostra realitat.

Activitat 11

Fedó comenta l'argumenta de contraris basant-se que les coses es creant del seus propis contraris. Afirmant que tot el que neix mort i ho que mort neix un altre vegada, per tant l'anima es a Hades, on es comprova que les animes son immortals i aquestes passen d'un cos a un altres però sempre immortals.


"La lluita dels contraris"


S'expressa la creença antiga de que l’ànima es troba a l’Hades i que aquestes van d’un cos a un altre, passen d'un individu a un altre, d'aquí poden comprovar com l'anima es immortal. Desprès parla de l’argument de Sòcrates sobre els contraris on totes les cosses tenen un contrari i d’aquí sorgeixen els altres. I per acabar troba una relació entre el que diu Sòcrates i Cebes, això fa afirmar la necessitat i l’existència de contraris.


Al text la idea de lluita de contraris d’Heràclit basant-se en que del conflicte neix l’harmonia. Arguments platònics sobre l’ànima i la seva immortalitat, la successió de contraris ja que la realitat és un procés continu que fa entre d’altres que a la vida li segueixi la mort i desprès la vida i així continuament. L’ànima es transmigra periòdicament d’un cos a un altre fins la seva purificació total i per això, l’ànima dels homes morts és a l’Hades a l’espera de la seva incorporació en el cos, i així continuament, eternament.