Xavier Zubiri

Va néixer a Sant Sebastià el 4 de desembre de 1898. Segons compte la seva vídua, Carmen Castro, el metge que va atendre l'enllumenament va diagnosticar que gràcies a Déu no viuria, ja que de fer-lo es quedaria ximple. ALS 17 anys ingressa en el Seminari de Madrid, coneixent així a un dels professors que més li va ensenyar en el camp de la filosofia en els seus primers anys, Juan Zaragüeta. En 1919 coneix a Ortega i Gasset, el qual dirigirà la seva tesi doctoral presentada en la Universitat de Madrid en 1921 . En 1920 es llicencia en filosofia en l'Institut Superior de filosofia de la Universitat de Lovaina. Aquest mateix any aconsegueix el doctorat en Teologia a Roma. En 1921 es doctora en Filosofia per la Universitat Central de Madrid. Aquest mateix any, al setembre, s'ordena diácono, establint-se a Madrid. En la Universitat madrilenya guanya la càtedra de Filosofia en any 1926 . Entre els anys 1928-1930 gaudeix d'un permís d'estudis que li duu A Friburg, on estudia amb Husserl i Heidegger, i també a Berlín, on assisteix als cursos de Nicolai Hartmann, i coneix a Einstein, Schrödinger, Max Planck i Werner Jaeger. Coneix a Berlín a Carmen Castro, quan ella només contava amb 18 anys. Entre 1931 i 1935 exerceix en la seva càtedra de Madrid. En 1936 es casa amb Carmen a Roma, després d'un procés eclesiàstic per a arribar a l'estat laical. En Roma té oportunitat d'estudiar llengües de l'antic orient amb el sumeriólogo A. Deimel. A l'esclatar la guerra civil a Espanya, Zubiri és vigilat a Roma per l'ambaixada franquista, pel que sembla per ser basc i professor universitari, coses que ja per separat eren motiu de sospita per al règim. Donada la incomoditat i les pressions existents a Roma, es trasllada al costat de la seva dona a París, vivint en el Col·legi d'Espanya de la Ciutat Universitària. En París té ocasió de treballar amb Luis De Broglie en el camp de la física i amb Benveniste en el de la filologia. Freqüenta també al filòsof Maritain. A l'acabar la guerra civil torna A Espanya, acceptant la càtedra de filosofia en la Universitat de Barcelona, pel que sembla perquè volien allunyar-lo de Madrid, però rebutjant el deganat que li van oferir. Exerceix a Barcelona durant els anys 1940-1942, doncs en aquest últim any va sol·licitar una excedència sine die, una renúncia vetllada donades les pressions del règim. Tota la seva marxa filosòfica fins a l'any 1944 és denominada per Zubiri la seva etapa fenomenológica i es recull en el llibre Naturalesa, Història, Déu com una recopilació d'articles. A partir d'aquest moment comença el que ell denominava la seva etapa metafísica, és a dir, la seva etapa de maduresa, en la qual apareixeran els seus llibres més originals, marcant una fita el primer d'ells, Sobre l'Essència, de 1962 . En l'any 1945 comencen els cursos privats que ofereix Zubiri ja fora de l'àmbit universitari. Aquests cursos duraran fins a l'any 1976, amb una interrupció entre 1954 i 1959. A partir de 1977 Zubiri es va consagrar a preparar la seva obra escrita, que fins a aquest moment constava de molt poques obres, si exceptuem els articles. Va participar, això sí, intensament en el Seminari Zubiri, creat en 1971 . Els cursos zubirianos s'han anat publicant en forma de llibres després de la mort del filòsof, esdevinguda el 21 de setembre de 1983, sent la trilogia titulada Intel·ligència sentiente un dels més representatius per la seva originalitat i importància en l'àmbit de la Teoria del coneixement.