Projecte 2

1632. Expulsen als portuguesos. Una força combinada derrota als portuguesos en Bengala i són obligats a retirar-se. La Batalla de Lützen, mort del rei de Suècia Gustavo II Adolfo.
1633: Galileu Galilei arriba A Roma per al seu judici davant la Inquisició.
1634: Batalla de Nördlingen amb victòria catòlica com resultat.
1639-55: Guerres dels Tres Regnes, guerres civils en tota Escòcia, Irlanda i Anglaterra. 1640: El rei Carlos I d'Anglaterra es veu obligat a convocar al Parlament, a causa de la revolta dels escocesos.
1640-68: La Guerra de Restauració portuguesa duu per fi del govern de Portugal sota la Casa d'Àustria. 1640: La tortura queda prohibida a Anglaterra.
1642: L'explorador holandès Abel Janszoon Tasman fa el primer avistamiento europeu registrat de Nova Zelanda.
1642-49: Guerra Civil Anglesa; Carlos I és decapitat per Cromwell.
1644-74: Comença la Guerra de Char Bouba.
1648: La Pau de Westfalia posa fi a la Guerra dels Trenta Anys i a la Guerra dels Vuitanta Anys, que marca la fi d'Espanya i el Sacro Imperi Romà com les majors potències europees.
1648-53: Fronda, guerra civil a França. Mapa d'Europa en 1648 al final de la Guerra dels Trenta Anys.
1648-67: La guerra El Diluvi deixa a Polònia en ruïnes.
1649: La Gran plaga de Sevilla.
1649-53: Conquesta d'Irlanda per Cromwell.
1652: La Ciutat del Cap és fundada per la Companyia Holandesa de les Índies Orientals a Sud-àfrica. 1652: Comencen les Guerres anglo-holandeses.
1655-61: Les Guerres del Nord s'uneixen a l'ascens de Suècia com una gran potència.
1660: La Commonwealth d'Anglaterra acaba i la monarquia regressa durant la Restauració anglesa.
1660: Es funda la Reial Societat de Londres per a la millora del coneixement natural. 1662: Neix Jacques Aymar-Vernay, que més tard reintroducirá la radiestesia a l'ús popular a Europa.
1663: França té plenament el control polític i militar sobre les seves possessions colonials en Nova França. Hooke descobreix en el microscopi les cèl•lules.
1664: Les tropes britàniques capturen Nova Amsterdam, renombrándola Nova York. 1665: Gran Plaga de Londres.
1665: Portugal derrota al Regne del Congo.
1666: El Gran Incendi de Londres.
1667-99: La Gran Guerra turca deté l'expansió de l'Imperi Otomà a Europa.
1668: El Tractat de Pau de Lisboa entre Espanya i Portugal reconeix a Portugal com país independent. 1670: La Companyia de la Badia de Hudson és fundada a Canadà. 1672-76: Guerra polonès-otomana.
1672-78: Guerra Franco-Holandesa.
1674: L'Imperi Maratha és fundat en l'Índia per Shivaji.
1676: Rússia i l'Imperi Otomà comencen les Guerres Rus-Turques.

Activitat 8 (Esquema)

Activitat 7

El mite de la caverna Platònic es troba molt present en diferents situacions de l'actualitat.
Hi ha certes persones que actualment, dintre del mite de la caverna les podríem associar com els presoners, encadenats al fons de la caverna i que tenen com a úniques capacitats veure les aparences, és a dir, veure les coses com se lis mostren i no la realitat, necessiten per al seu ben estar, una realitat virtual inventada per poder-se sentir més segurs i còmodes, i poder veure's d'una altre manera. És el cas de les persones que estan molt enganxades i amb molta adició a les reds socials o a jocs online, on podem mostrar-se d'una manera diferent a com realment són.
I es que la realitat virtual, et representa un món diferent al real mitjançant les noves tecnologies i mitjançant ordinadors, consoles i altres aparells informàtics aconsegueix fer la sensació de que allò representat és real i això cada vegada ho veus més real a veure que es pot interactuar amb elements que t'envolten, els quals et permeten evolucionar i desenvolupar-te.
I això fa que moltes persones quedin atrapades i encara que sàpiguen que es virtual o poden portar al extrem només veien les aparences d'aquest món sense mirar el món de la ciència,

Activitat 6

En el text Sòcrates veu com la gent no veu la ciència com una cosa interessen i no li donen importància la qual cosa farà que no puguin formar-se com a persones. I ell pensa que es la manera de poder avançar i la manera correcta que han de seguir les persones.

"La manera d'actuar segons la ciència"


En el text Sòcrates ens vol reflectir com la gent no mira la ciència des de el punt de vista que la veu ell, per tant no creuen en la ciència com a coneixement d’allò universal sinó creuen en que l’home actua seguin unes pautes diferents. Per això Sòcrates veu que els homes no son capaços de veure la força que te aquesta ciència que et poder fer que coneixis la coses. Aquest coneixem et serveix per poder descobrir el bé i el mal i d'aquesta manera actuar i obrar com a bé. Perquè tothom que tingui aquest coneixement et donarà la opció de poder tenir la virtut de saber que es el bé i obrar bé, perquè per ells els únics que poden actuar d'una forma correcta i utilitzen el bé son els que realment coneixent aquesta virtut.

Sòcrates al contraris dels sofistes defensa que tothom entén per bo o just una cosa, perquè si pensem com els sofistes veurem que les persones al no tenir coneixements universals no ens podríem comunicar amb ells. Ja que per Sòcrates si que creu amb un coneixement universal i va relaciona amb el intel•lectualisme moral.

Activitat 5

A: (Naturalesa)
és interpretació del món el descobriment d'una realitat que es desenvolupa des de si mateixa i per a si mateixa.

B: (Llei)
s’oposa al concepte de naturalesa ja que les lleis prescripcions que crean i organitzen els homes i que són essencials en la vida i que busquen l’equilibri i l’harmonia en la vida humana.

C: (La tècnica)
és l'art de modificar o de produir quelcom real. Hi ha altres éssers que sí que depenen de l'home i que fins i tot són productes inventats i construits per ell. Aquests objectes no tenien, com la naturalesa, les seves pròpies lleis sinó que sempre estaven subjectes a la voluntat d'aquells que els havien inventat.

D: (Ciutat)
L’espai on es desenvolupa la vida dels homes, les relacions entre els éssers, la convivència comuna i l’harmonia entre els individus. Els quals no poden viure separats d’aquesta, ja que la necessiten.


F: (Educació)
la dualitat entre el fer i el dir s’harmonitza a partir la personalitat que dona lloc aquesta educació, plantejada a partir d’uns continguts. Sofistes plantegen l'educació analitzant els continguts que transmet la tradició. La força dels valors tradicionals havia constituït l'element dominat de l'educació. Per consegüent, una nova educació que estigués d'acord amb els principis democràtics havia de partir d'una crítica de valors tradicionals que es trobaven en les paraules.

G: (Veritat)
La veritat es el manament de qualsevol autoritat més o menys concientment, la independència que aquest concepte devia tenir. La utilització del llenguatge serà un camí per manifestar la veritat, per això la veritat quedarà lligada a la democràcia ja que ha de ser provada i argumentada.

Activitat 4

L'home de sempre ha volgut demostrar i verificar grans preguntes que ens fem al lllarg de la nostra vida. Una d'elles seria "com poder arribar a la veritat absoluta?" per poder arribar a la veritat absoluta, primer crec que hem de conèixer que es la veritat, perquè per mi al veritat pot ser un concepte diferent a una altre persona i mai ens posaríem d'acord. Encara que podem arribar a conèixer la veritat de les coses, però no la veritat absoluta. Penso que, al cap i a la fi, el que nosaltres coneixem és la nostra veritat. És a dir el nostre punt de vista. Tot i això, mai sabrem si el que coneixem és la veritat o només és una aparença o opinió perquè sempre ho veurem de la mateixa manera i no tenim ningú que pugui donar-nos una opinió diferent de la imatge que ens donen les coses, encara que per cadascú tingui un significat diferent.
Per això penso que la veritat absoluta no la pot arriba conèixer ningú perquè cap home pot confirmar la fiabilitat d'aquestes perquè no deixen de ser deduccions i hipòtesis d'humans. A causa que ningún ser humà pot verificar realment com es aquesta veritat absoluta en les coses.

Activitat 3

Text Parmènides


Parmènides ens vol mostrar com l’ésser i el pensar són la mateixa cosa. És a dir l’ésser es pensar i el no-ésser es no pensar. Per ell les persones que no pensaben no eren realment éssers, aquest només eren els que eran capaços de pensar. I els homes que no pensan son ignorants d’aquest fet, és a dir no saben veure que les persones que pensant realment son éssers. AApart que del no res no pot sorgir res, per aquest motiu l’ésser és inengendrat i tampoc morirà, a diferencia de l’ésser humà que es crea, ja que no pot sortir del no res. És basa en l’existència de l’ésser entesa com a realitat i ell vol transmetre que aquesta és immutable, per tant mai no canvia ja que és única



És un filosof que es pot comparar amb Heràclit, perquè aquest pensa que tots el homes no aplican la raó, en canvi Parmènides mostra com si hi ha persones que son éssers perquè son capaços de pensar. A part son diferents perquè Parmènides defensa que només hi ha un britat i Heràclit que tot canvia i que tot està unificat per el logos. És a dir que per Heràclit el món canvia constantment i per Parmènides els món no cambia és estatic.

Projecte 1

Benedictus de Spinoza (24 de novembre de 1632 - 21 de febrer de 1677), també anomenat Baruch Spinoza va néixer a Amsterdam al si d'una família jueva d'origen portuguès. Educat per exercir de rabí, acabà expulsat de la comunitat jueva per la seva actitud crítica.
A causa del seu pensament s'enemistà amb tots els estaments socials i religiosos: jueus, catòlics i protestants.
A pesar d'haver rebut una educació lligada a l'ortodòxia jueva, el jove Spinoza va mostrar una actitud bastant crítica enfront d'aquests ensenyaments i va ampliar els seus estudis pel seu compte en matemàtiques i filosofia cartesiana.
Mort el seu pare, en 1654, Spinoza no tenia ja que mantenir ocult la seva opinió per respecte a la figura paterna. El 27 de juliol de 1656 va ser expulsat de la comunitat jueva (així com excomunicat i bandejat de la ciutat) Es va dedica a polir lents i amb aquest ofici, i una pensió que li aconseguirà el seu amic el Jan de Witt, es guanya la vida. En 1660 es va traslladar a Rijnsburg, poble proper a Leyden, on va redactar la seva exposició de la filosofia cartesiana.
En 1663 es va traslladar a Voorburg, prop de L'Haya , on va freqüentar els cercles liberals i va travar una gran amistat amb el físic Huygens i amb l'en aquells dies cap de govern (raadspensionaris) Jan de Witt, qui va protegir la publicació anònima de la seva obres que van causar una gran revolada per la seva crítica racionalista de la religió.
Per causa de la tuberculosi, va morir el 21 de febrer de 1677 quan tenia 44 anys. Els seus amics van editar al novembre d'aquest mateix any totes les seves obres sota el títol Opera posthuma.

llibres de Spinoza:
• Principis de filosofia caresiana (1663).
• Tractat teològico-polític (1670).
• Ètica demostrada segons l'ordre geomètric.
• Tractat polític.
• Tractat de la reforma de l'enteniment.
• Breu tractat.

Activitat 2

En els fragments ens vol reflectir els seus principals principis, en el primer ens mostra la crítica l’ésser humà, ja que es caracteritza per ser misantròpic. Explicant que l’home passa la vida sense fixar-se en les coses importants i sense aplicar la raó, i per això te una perspectiva diferent que els altres homes. En el segon explica que el conflicte es sorgit a causa de la diversitat de contraris. Al qual aquest ambient crea una tensió que es reflectida en guerres, conflictes i enfrontaments. En el quart mostra com la vida flueix, i fa que les coses canvien constantment i posa d’exemple el riu que amb el pas del temps canvia igual que les persones. I al cinquè ens explica com tot en el món està unificat a causa del lógos, i aquest dona un sentit a tot.

Activitat 1

Comentari de text:

L’idea que vol mostrar sobre la vida, es que tot en aquesta vida, tan per els éssers humans com per la resta de la naturalesa, així també per els sentiments i moralitat, te que tenir un ordre i justícia.
Aquest ordre per les persones es basa amb la justícia en les seves vides. Com sabem al llarg de la nostra existència ens podem trobar coses positives o coses negatives però aquestes negatives les quals no ens agraden, ens fan patir i ens causen problemes a les persones, totes aquestes al pas del temps farà que estiguin justificades.
Per això aquests bons moments i aquestes penes son una evolució de nosaltres mateixos durant el temps, que ens mostren la realitat tan la sentimental com el codi moral.

Power point

Joan Ojeda T.

View more OpenOffice presentations from joan.ojeda.

Resum del tema 13 de filosofia.

La societat i l'estat

- Per Marx l’esclavitud de l’època antiga i els drets i obligacions de l’home en un estat modern té el mateix valor i significat.

- Títol: “ Esclavitud i societat civil ”

- En el text de Marx sobre la societat i l’estat ens mostra segons ell que pensava que en l’època antiga la societat funciona gràcies a l’esclavitud, el poder estava en mans d’un petit grup de persones privilegiades que amb força i repressions aconseguien tirar endavant les diferents tasques de la societat. És evident que la societat a canviat l’esclavitud tan descarada com existia avanç, no està tan generalitzada, però encara hi ha molt països on trobem gent treballen per un salari molt mínim i en condicions infrahumanes, és un altre forma d’esclavisme.
L’esclavitud més important i moderna, que crec que Marx es refereix, es a l’esclavitud que un mateix s’imposa quan un individu no es capaç de pensar amb el col•lectiu de la societat, que per ell el més important, és el seu benestar persona passant per sobre del que sigui necessarí.

Definicions

Intelectualismo moral: defensa “que només obra bé aquell qui el coneix”.
Maièutica: l’art de donar a llum a la veritat.
Hedonisme: és un corrent filosòfic que busca el plaer com a font de felicitat i sentit de la pròpia existència.
Felicitat(segons Aristòtil): per ser feliç és ser home en el sentit més ple de la paraula.
Prudència: capacitat de jutjar correctament la situació i no actuar prenent riscos innecessaris.
Pau interior: estar bé amb un mateix
Aritmètica dels plaers: pensa que tots els plaers són iguales en qualitat.
Utilitarisme de la regla: defensada per Mill, es basa en que si l’acció en la qual ens trobem s’ha sotmet a una regla ja la considerem moral.

Imperatiu categòric: les ordres que en ordenen obrar d’una manera o d’una altra.
Ètica teològica: parlen de la moral en relació al fi i no pas al deure
Dignitat humana: el valor de la persona.
Comunitarisme: consideren que les persones només poden viure dintre de comunitats per sobre dels universalistes.
Universalistes: consideren que les persones són part d'un univers, molt més que una comunitat.

Preguntes sondeig:

1. És correcte mentir per protegir algú? Normalment no, però hi ha situacions que s'ha de fer.
2. Què és abans: protegir un fill perquè no pateixi o que un fill no comenti una injustícia encara que pateixe? No s'ha de protegir aquest fill, perque ell te que veure com és la vida real i no sempre el podran protegir.
3. El fi "aprovar" justifica tots el mitjans? No perquè s'ha de provar amb mitjans adequats.
4. La intenció de la mare d'en Lluís és bona? No perquè no mostra la vida real al seu fill i no es correcta pels demes alumnes.
5. Podem tenir bones intencions i que les conseqüències d'allò que fem siguin perjudicials? I a la inversa? Si que és pot.
6. Quines conseqüències pot tenir per a la personalitat d’en Lluís aquest costum? Tindre de dependre de la seva mare i no saber actuar per un mateix.
7. Quines conseqüències pot tenir per a en LLuís que la mare el protefeixi sempre? Que mai veure com és la realitat de la vida.
8. És comparable la conducta d’en Lluís amb "copiar en els exàmens"? Justifica la teva desposta i pensa si seria més lleu o més greu. Què és millor aprovar amb trampes o suspendre amb trampes?
Les dues son incorrectes però per mi, no anar el dia de abans al col·legi per quedarte estudiant és molt més greu que copiar.
9. Si tots els alumnes fessin com en Lluís, què passaria?
Que el d'abans del examen faltaria tothom i seria un descontrol.

DOC.9

- Totes les persones poden tenir un preu, però aquestes que no admeten cap son les que tenen dignitat. Això és la dignitat dels humans, al no comparar el valors d’una persona amb els diners, ja que una persona valdrà molt més.

- La dignitat de la persona

- En el regne dels fins, és a dir en un món intel•ligible, les persones poden tenir un preu, però aquestes que no deixen posar-se cap preu, seran les que tenen una dignitat i estan per sobre d’aquest diners.
Perquè el valor de les persones amb dignitat valdrà molt més que el diners. A part que l’home te algunes necessitats i si que tenen un preu, però el valor intern de la persona no tindrà preu, perquè tenen dignitat.
Les persones que tenen una moralitat podran ser membres del regne dels fins, perquè posseiran la dignitat.

És millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet

Amb aquesta frase del filòsof John Stuart Mill e arribat a veure que es millor per a mí ser un humà insatisfet perque serà molt millor intentar superar-se a un mateix amb les diferents activitats i situacions que durant la nostra vida aniran sorgin tan en els estudis com amb la part més personal d’un mateix. A part que seran humans que volen conseguir nous objectius, noves metes i sempre aspirar a molt més sense conformar-se tan per ells com per la gent que els envolta.
Les persones que creuen que han arribat a la satisfacció total i completa, o bé poden ser les persones que és creuen les més intel•ligents i preparades del món o bé uns gran ignorants. Aquest humans seràn persones que només pensen en si mateixes i no amb els altres, a part de que es conformen amb ho mínim i no busquen aspiracions encara que ells son feliços.

Doc.3

- Quina és la funció pròpia de l'home segons Aristòtil?

La seva funció pròpiá és fer de forma natural el bé per aconseguir la felicitat.

- Quina relació existeix entre ser virtuós i ser feliç?

És relacionen, ja que una persona virtuosa serà capaç de raonar, per arribar al seu fó i d'aquesta manera obtenir la felicitat.

Ningú no fa el mal sabent que ho fa

No crec que aquesta frase sigui totalment certa, sempre dependrà de les diferents situacions que ens envoltin tan psicològicament com afectivament, totes les persones no reaccionen igual encara que visquin en les mateixes circumstàncies. Tots tenim ho hauríem de tenir el suficient enteniment per saber diferenciar entre el mal i el bé.
Encara que hi ha vegades que sense donar-nos conta, maltractem altres persones, com seria fent comentaris i crítiques de tota mena a una persona que sense adonar-nos li pot afectar molt .
La majoria, per no dir totes, de les situacions on s'actua malament, l'individu sap que ocasionarà un acte, amb fatals conseqüències però tot i això intenta buscar excuses per justificar-se, i que la situació no sembli tan greu com ho és amb realitat.

Definicions 9

Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar.
Hàbit: repetir actes en una mateixa direcció.
Virtut: obrar bé.
Consciència moral: capacitat de captar els principis pels quals distingim entre allò que és moralment bo i dolent.
Llibertat interna: consisteix a poder decidir per un mateix
Condicionament: significa que no es té una llibertat absoluta i total, però es conserva la llibertat suficient com per saber-se responsable dels propis actes.
Destí: era una llei que partir de la qual tot succeïa fatalment.
Determinisme econòmic: explica les diferents etapes històriques. Per la infraestructura econòmica.
Determinisme genètic: diu que les causes de tots els actes humans es fixen en la genètica. Autor Wilson.
Autonomia moral: es basa en actuar d’una manera determinada perquè és el meu deure.
L’ús regulatiu: consisteix a investigar tots els fenòmens -com si- estiguessin produïts per una causa.
Nivell preconvencional: actuar d’una manera per satisfer els nostres interessos.
Nivell postconvencional: són les persones que saben distingir entre les normes d’una societat i els principis universals. Són persones autònomes i el seu comportament es regeix pels principis, normes, regles que admeten.
Responsabilitat moral: és un fenomen subjectiu de la consciència moral.
Principi de responsabilitat: hem de canviar la nostra idea de progrés en el sentit d’assumir responsablement les conseqüències.

Creus que existeix el destí?

És una pregunta que cal reflexionar i pensar molt. Jo crec que estar destinat a ser una cosa no existeix. Jo crec que el destí de les persones va relacionat segons els teus actes que comets al llarg de la teva vida. Per aquest motiu penso que el nostre destí està en les nostres mans i el únics que podem modificar-lo i canviar-lo som nosaltres.
Perquè nosaltres som realment lliures de decidir el nostre futur i els nostres actes i per aquest motiu nosaltres som lliures de modificar el nostre destí i decidir sobre nosaltres mateixos.
Perquè no hi ha ningú que tingui escrit el seu destí, ni que el controli ningú, sinó que nosaltres som els que controlem el nostre futur, el nostre destí.
Encara que també penso que hi ha persones que no són lliures i per aquest motiu el seu destí esta controlat, un exemples seria la gent que està a la presó, que per algun motiu, han fet uns actes i el seu destí a passat a ser controlat per altres persones, durant una etapa de la seva vida, quan sortin i siguin lliures, llavors tornarà la seva llibertat i el seu destí.

Preguntes de comprensió: pàgina 139

Quins elements constitueixen el nostre univers simbòlic? Posa'n exemples.

El nostre "Món" contitueix el nostre univers. Exemples serien la nostra cultura, el llenguatge, l'art entre altres.

Què passaria si no disposéssim de fantasia?Alguna vegada ha millorat la teva situació vital?

Sinó tinguéssim fantasia, les nostres il•lusions desapareixerien. Si, alguna vegada ha millorat la meva situació vital.

Explica l’expressió " percepció bruta" de realitat referida als animals. Com qualificaries la nostra?

Percepció bruta, crec que te referència a que els animals no tenen un codi moral, i són salvatges per naturalesa. Encara que també penso que hi ha humans que no tenen codis morals ni ètics, la majoria de la gent si que els té i això diferencia les persones dels animals.

En quins àmbits de la nostra vida creus que intervé la fantasia?

En moments que ets sents sol, crec que és la part del dia on més tens fantasies, a part de la nit.

Cançó de llibertat

Para la libertad, sangro, lucho, pervivo.
Para la libertad, mis ojos y mis manos
como un árbol carnal, generoso y cautivo,
doy a los cirujanos.

Para la libertad siento más corazones
que arenas en mi pecho: dan espumas mis venas,
y entro en los hospitales, y entro en los algodones
como en las azucenas

Porque donde unas cuencas vacías amanezcan
ella pondrá dos piedras de futura mirada
y hará que nuevos brazos y nuevas piernas crezcan
en la carne talada.

Retoñarán aladas de savia sin otoño
reliquias de mi cuerpo que pierdo en cada herida.
Porque soy como el árbol talado que retoño
porque aún tengo la vida.

Llibertat,a favor i en contra.

Arguments a favor de la llibertat

- Som totalment lliures perquè podem fer el que volguéssim en tot moment.
- Ningú ens pot impedir fer alguna activitat.
- Llibertat és un dret que necessiten totes les persones.
- Només decidim nosaltres els nostres actes.
- I la llibertat ha de ser igual per tothom.





Arguments en contra de la llibertat

- Vivim en una societat i s’ha de seguir unes normes.
- No s’ha de tenir una llibertat absoluta, perquè la gent no pot fer el que volguí.
- La llibertat és una cosa, que no totes les persones han de tindré.
- La llibertat sempre s’ha de controlar.
- La llibertat no existeix per totes les persones, a causa de diversos problemes que l’impedeixen fer alguna activitat.

Arguments

Preguntes complexes
- Com has trencat el vidre?

Argument ad ignorantiam:

- No s’ha pogut demostrar que me menjat les galetes, llavors jo no sigut.

Argument circular:

- Perquè corren molt els cotxes? Perquè tenen un motor potent I perquè el tenen? Etc…

Argument ad hominem:

- Ets un lladre.
- Perquè hem dius lladre si tu mas tret el llapis.

Argument d’autoritat:

- El professor de filosofia, ha dit que Aristotil va ser un gran pensador.

Argument ad baculum:

- Si no vens amb mi, tindràs conseqüències dolentes.

Què és el bé?

Jo crec que el bé, és tot allò, que una persona veu que és moralment correcta, però això no vol dir que sigui fer el be, perquè el bé no te una definició exacta, perquè cada persona el pot interpretar d’una manera o d’una altre.
Hi ha moltes persones, que tenen diferents punts de vista de com veure ho que és bo amb ho que es dolent, això no és que una persona estigui equivocada, sinó per el seu codi moral pensa d’una manera o d’una altre.
Encara que penso que hi ha coses que no poden ser representades com a bé, encara que les miris des de qualsevol punt de vista