Activitat 28

Kant en aquest fragment ens indica que el nostre coneixement comenta amb l'experiència. Amb aquesta experiència i tots els estímuls que capten del nostre entorn, el coneixement s'activa.
Però, no tot el nostre enteniment procedeix de l'experiència també podem aconseguir coneixements independents de l'experiència. Aquest s'anomenen a priori.




Títol: Experiència i enteniment el nostre coneixement





Aquest fragment pertany a l'obra de la crítica de la raó pura de Kant.
Kant en aquest escrit afirma que el nostre coneixement comença amb l'experiència.
Tots rebem impressions de tot el nostre voltant i això formarà la base del nostre coneixement i enteniment.
El coneixement podem dir que el formen dos elements. Tot el que rebem a traves de l'experiència i les impressions, Kant l'anomena coneixement a posteriori. Per altre banda el coneixement que nosaltres mateixos som capaços de produir és un coneixement a priori ( no afegim res empíric) segons Kant aquest tipus de coneixement els trobem a les matemàtiques, ciència lògiques.




La teoria de Kant la podem comparar amb altres obres de diferents filòsofs, com ara Hume i Mill.
Per Kant una part del coneixement és universal, no és fruit únicament de l'experiència, sinó que serà aconseguit reben impressions i sentits a priori.
Per Hume és diferent el coneixement prové de l'experiència obtinguda i és l'únic origen del coneixement, no podem obtenir-ho en lloc més.
La visió de Mill també és diferent, per ell el coneixement el podem aconseguir a posteriori amb l'experiència i totes les idees que anirem assolint amb el temps.

Projecte 6

Activitat 27

Hume pensa que les nostres accions només es basen en els propis sentiments i no es basen en la raó. La raó no pot promoure sola l'acció, ja que les passions són el motor de la nostra conducta.

Títol: Accions humanes basades per el sentiment.

Parla de la moral, que es una de les preocupacions més destacades de la filosofia de Hume. Les accions humanes no son guiades per la raó, sinó que aquestes son guiades pels sentiments propis. Ell posa l'exemple de l'home que fa esport per cuidar-se la seva salut. Ell parla que si ens guiem per el sentiment intentarem arribar a un fi i aquest serà objectiu final, on trobem el plaer.
Finalment diferencia el sentiments bons o dolents.


Per comparar podem explicar com altres filòsofs miraven aquesta felicitat amb diferents perspectives. En el cas de Epicur el objectiu últim era trobar el plaer. Plató creia que la raó humana feia a les persones arribar al seu fi i per això arribar al fi era arriba a la felicitat.

Activitat 26

En el text de Hume, parla de que ell creu que per costums ha de succeir una cosa, encara que no tenim la certesa absoluta, però nosaltres percebem que si succeirà. Això es conseqüència de tenir una experiència.


Títol: L'experiència la nostra guia ?

Per explicar el seu pensament que no podem guiar-nos per el passat, ja que no sabre que passarà en el futur, l'explica mitjançant l'exemple Adam. Però podem observar com a través de l'experiència del sentits si que podem acostar-nos o pensar ho que pot succeir en un futur.
Exposa que estem determinats pel costum, que tots els nostres actes estan guiats pel costum, és a dir, en funció d’allò que estem habituats que passi.

El text com fa referència a la causa-efecte podem comparar-lo amb el filòsof Decart el qual afirma que la causa-efecte esta confirmada mitjançant la raó, que a través del dubte metòdic podem arribar a la evidencia.
També te relació amb Plató ja que aquest veu el coneixement cer en el cas de que les persones surtin de la caverna i arribin al món intel•ligible, on predomina la raó.

Projecte 5

Projecte 5

View more presentations from joan.ojeda.

Activitat 25

El fragment de Hume, va sobre el tema de la causa-efecte, ell per facilitar-lo posa l'exemple de la bola de billar, on explica que si hi ha una bola en moviment e impacta amb una que estigui aturada aquesta també es mourà.

Títol: causa-efecte

En l'explicació del fragment Hume, vol posar aquest exemple per que els lector l'entenguin amb més facilitat. Ell pensa que d'aquest manera podrà comprovar la causa-efecte. Així doncs proba l'exercici de la bola amb diferent boles, i sempre li donen el resultat de que al impactar la que esta aturada es mou.
Això fa una crítica directa de la casualitat, una primera bola no entri en contacte amb una segona sinó amb una altre.


Aquesta teoria de Hume es podria comparar amb la de Plató. Hume fa aquesta relació de causea-efecte entre dos coses que són del mateix tipus (dues boles de billar), en canvi Plató feia aquesta relació entre dues coses diferents com podia ser idees i coses .
Heràclit creu que el moviment es crea per el moviment de contraris

Activitat 24

En el text de Hume, tracta sobre les idees e impressions que han sorgit en l' investigació sobre l'enteniment humà, en el qual intenta separar aquest dos mitjançant la ment. Per això intenta distingir unes que aporten un nivell més alt d'intensitat i d'altres que no tenen tant de nivell.

Títol: Diferents sensacions

El fragment de Hume, segle XVIII, vol crear una distinció de les percepcions segons el grau o nivell d'intensitat (idees i impressions).
L'autor en el text fa referència d'impressió com nivell més alt de percepció, es a dir de les més vives (veure, sentir, estimar, odiar) en canvi quan parla percepcions menys vives son quan utilitzem la nostra ment (pensar, reflexionar).
Per acabar el fragment confirma com els materials provenen de sensacions externes o internes, és a dir, de les idees o de les impressions.

El seu pensament creu que les idees mostren les coses. En canvi Plató vol reflectir com les coses venen de la nostres idees, del nostre pensament.
Decart en canvi, ell creu que si ens guiem per els nostres sentiments, a vegades ens enganyen i llavors ens podran enganyar sempre per això es inviable fiar-nos d'aquest.

Projecte 4

El pensament Spinoza es caracteritza principalment per l'ètica , que es el llibre més important. I les hipòtesis que fa les crea a partir de la geometria i les matemàtiques (influenciada per al geometria de Euclidia).
Els trets més característics de la seva Ètica són:


- Metafísica de les costums:

No hi ha propietats de bondat ni de maldat inherents a les coses, així com tampoc existeixen coses correctes i incorrectes, que siguin aplicades com propietats inherents a les accions. Clarament és un costum el creure que una cosa és bona o és dolenta, però això en Spinoza és un error, ja que l'única forma de reconèixer-li certa propietat de bondat o de maldat a les coses és per mitjà d'un judici, el qual ha de ser adequat, i aquest considera que gens és bo ni dolent, sinó que simplement és, sense atributs o qualitats excepte les quals nosaltres com homes els vam atorgar.

- L'home:

Creu que l'home és ignorant creu que el món va ser fet per a ell. L'home no posseeix un lloc privilegiat en la naturalesa, sinó que tan solament forma part d'ella com ho fan les plantes i les muntanyes.
Spinoza afirma (determinisme) que els humans no tenen un llibertat, sinó que estem influenciat per les lleis de la natura, per tant que es ser lliure? ser conscients que no son lliures. El bé per Spinoza és una relació amb tots i no només amb mi mateix, guiant-nos no pels sentiments, sinó seguir interessos reals, no només per a ara, sinó amb la intenció del futur. L'esser humà es bo per naturalesa però sempre si es guia per la racionalitat, prudència i estabilitat.


- La substància:

És allò que es en si i en concedeix per si, es a dir, que no necessita res per existir, perquè existeix per si sola, es allò autosuficient...
La substancia els atributs son allò que l'enteniment concep com allò característic de la substància, però aquest atribut nomes coneixem el pensament i l'extensió. És a dir el físic i el reflexa mental.
Per ell només hi ha una substància absoluta i aquesta, es Déu.

- Déu

Parteix d'una idea el mètode, l'idea del esser més perfecta, s'identifica amb l'idea del tot, idea de la totalitat de l'ésser. És a dir que l'esser més perfecta (Déu) es lo mateix que l'idea totalitat (natura), indica que Déu i la natura son la mateixa cosa "Deus sive natura" una natura que es el món, un món diví. Panteisme: teoria que Déu es immanent al món.