Projecte 4

El pensament Spinoza es caracteritza principalment per l'ètica , que es el llibre més important. I les hipòtesis que fa les crea a partir de la geometria i les matemàtiques (influenciada per al geometria de Euclidia).
Els trets més característics de la seva Ètica són:


- Metafísica de les costums:

No hi ha propietats de bondat ni de maldat inherents a les coses, així com tampoc existeixen coses correctes i incorrectes, que siguin aplicades com propietats inherents a les accions. Clarament és un costum el creure que una cosa és bona o és dolenta, però això en Spinoza és un error, ja que l'única forma de reconèixer-li certa propietat de bondat o de maldat a les coses és per mitjà d'un judici, el qual ha de ser adequat, i aquest considera que gens és bo ni dolent, sinó que simplement és, sense atributs o qualitats excepte les quals nosaltres com homes els vam atorgar.

- L'home:

Creu que l'home és ignorant creu que el món va ser fet per a ell. L'home no posseeix un lloc privilegiat en la naturalesa, sinó que tan solament forma part d'ella com ho fan les plantes i les muntanyes.
Spinoza afirma (determinisme) que els humans no tenen un llibertat, sinó que estem influenciat per les lleis de la natura, per tant que es ser lliure? ser conscients que no son lliures. El bé per Spinoza és una relació amb tots i no només amb mi mateix, guiant-nos no pels sentiments, sinó seguir interessos reals, no només per a ara, sinó amb la intenció del futur. L'esser humà es bo per naturalesa però sempre si es guia per la racionalitat, prudència i estabilitat.


- La substància:

És allò que es en si i en concedeix per si, es a dir, que no necessita res per existir, perquè existeix per si sola, es allò autosuficient...
La substancia els atributs son allò que l'enteniment concep com allò característic de la substància, però aquest atribut nomes coneixem el pensament i l'extensió. És a dir el físic i el reflexa mental.
Per ell només hi ha una substància absoluta i aquesta, es Déu.

- Déu

Parteix d'una idea el mètode, l'idea del esser més perfecta, s'identifica amb l'idea del tot, idea de la totalitat de l'ésser. És a dir que l'esser més perfecta (Déu) es lo mateix que l'idea totalitat (natura), indica que Déu i la natura son la mateixa cosa "Deus sive natura" una natura que es el món, un món diví. Panteisme: teoria que Déu es immanent al món.