L'home de sempre ha volgut demostrar i verificar grans preguntes que ens fem al lllarg de la nostra vida. Una d'elles seria "com poder arribar a la veritat absoluta?" per poder arribar a la veritat absoluta, primer crec que hem de conèixer que es la veritat, perquè per mi al veritat pot ser un concepte diferent a una altre persona i mai ens posaríem d'acord. Encara que podem arribar a conèixer la veritat de les coses, però no la veritat absoluta. Penso que, al cap i a la fi, el que nosaltres coneixem és la nostra veritat. És a dir el nostre punt de vista. Tot i això, mai sabrem si el que coneixem és la veritat o només és una aparença o opinió perquè sempre ho veurem de la mateixa manera i no tenim ningú que pugui donar-nos una opinió diferent de la imatge que ens donen les coses, encara que per cadascú tingui un significat diferent.
Per això penso que la veritat absoluta no la pot arriba conèixer ningú perquè cap home pot confirmar la fiabilitat d'aquestes perquè no deixen de ser deduccions i hipòtesis d'humans. A causa que ningún ser humà pot verificar realment com es aquesta veritat absoluta en les coses.
dimecres, 28 d’octubre del 2009
Activitat 4
diumenge, 25 d’octubre del 2009
Activitat 3
Text Parmènides
Parmènides ens vol mostrar com l’ésser i el pensar són la mateixa cosa. És a dir l’ésser es pensar i el no-ésser es no pensar. Per ell les persones que no pensaben no eren realment éssers, aquest només eren els que eran capaços de pensar. I els homes que no pensan son ignorants d’aquest fet, és a dir no saben veure que les persones que pensant realment son éssers. AApart que del no res no pot sorgir res, per aquest motiu l’ésser és inengendrat i tampoc morirà, a diferencia de l’ésser humà que es crea, ja que no pot sortir del no res. És basa en l’existència de l’ésser entesa com a realitat i ell vol transmetre que aquesta és immutable, per tant mai no canvia ja que és única
És un filosof que es pot comparar amb Heràclit, perquè aquest pensa que tots el homes no aplican la raó, en canvi Parmènides mostra com si hi ha persones que son éssers perquè son capaços de pensar. A part son diferents perquè Parmènides defensa que només hi ha un britat i Heràclit que tot canvia i que tot està unificat per el logos. És a dir que per Heràclit el món canvia constantment i per Parmènides els món no cambia és estatic.
dimarts, 6 d’octubre del 2009
Projecte 1
Benedictus de Spinoza (24 de novembre de 1632 - 21 de febrer de 1677), també anomenat Baruch Spinoza va néixer a Amsterdam al si d'una família jueva d'origen portuguès. Educat per exercir de rabí, acabà expulsat de la comunitat jueva per la seva actitud crítica.
A causa del seu pensament s'enemistà amb tots els estaments socials i religiosos: jueus, catòlics i protestants.
A pesar d'haver rebut una educació lligada a l'ortodòxia jueva, el jove Spinoza va mostrar una actitud bastant crítica enfront d'aquests ensenyaments i va ampliar els seus estudis pel seu compte en matemàtiques i filosofia cartesiana.
Mort el seu pare, en 1654, Spinoza no tenia ja que mantenir ocult la seva opinió per respecte a la figura paterna. El 27 de juliol de 1656 va ser expulsat de la comunitat jueva (així com excomunicat i bandejat de la ciutat) Es va dedica a polir lents i amb aquest ofici, i una pensió que li aconseguirà el seu amic el Jan de Witt, es guanya la vida. En 1660 es va traslladar a Rijnsburg, poble proper a Leyden, on va redactar la seva exposició de la filosofia cartesiana.
En 1663 es va traslladar a Voorburg, prop de L'Haya , on va freqüentar els cercles liberals i va travar una gran amistat amb el físic Huygens i amb l'en aquells dies cap de govern (raadspensionaris) Jan de Witt, qui va protegir la publicació anònima de la seva obres que van causar una gran revolada per la seva crítica racionalista de la religió.
Per causa de la tuberculosi, va morir el 21 de febrer de 1677 quan tenia 44 anys. Els seus amics van editar al novembre d'aquest mateix any totes les seves obres sota el títol Opera posthuma.
llibres de Spinoza:
• Principis de filosofia caresiana (1663).
• Tractat teològico-polític (1670).
• Ètica demostrada segons l'ordre geomètric.
• Tractat polític.
• Tractat de la reforma de l'enteniment.
• Breu tractat.
Activitat 2
En els fragments ens vol reflectir els seus principals principis, en el primer ens mostra la crítica l’ésser humà, ja que es caracteritza per ser misantròpic. Explicant que l’home passa la vida sense fixar-se en les coses importants i sense aplicar la raó, i per això te una perspectiva diferent que els altres homes. En el segon explica que el conflicte es sorgit a causa de la diversitat de contraris. Al qual aquest ambient crea una tensió que es reflectida en guerres, conflictes i enfrontaments. En el quart mostra com la vida flueix, i fa que les coses canvien constantment i posa d’exemple el riu que amb el pas del temps canvia igual que les persones. I al cinquè ens explica com tot en el món està unificat a causa del lógos, i aquest dona un sentit a tot.
dimarts, 22 de setembre del 2009
Activitat 1
Comentari de text:
L’idea que vol mostrar sobre la vida, es que tot en aquesta vida, tan per els éssers humans com per la resta de la naturalesa, així també per els sentiments i moralitat, te que tenir un ordre i justícia.
Aquest ordre per les persones es basa amb la justícia en les seves vides. Com sabem al llarg de la nostra existència ens podem trobar coses positives o coses negatives però aquestes negatives les quals no ens agraden, ens fan patir i ens causen problemes a les persones, totes aquestes al pas del temps farà que estiguin justificades.
Per això aquests bons moments i aquestes penes son una evolució de nosaltres mateixos durant el temps, que ens mostren la realitat tan la sentimental com el codi moral.
divendres, 22 de maig del 2009
dijous, 21 de maig del 2009
La societat i l'estat
- Per Marx l’esclavitud de l’època antiga i els drets i obligacions de l’home en un estat modern té el mateix valor i significat.
- Títol: “ Esclavitud i societat civil ”
- En el text de Marx sobre la societat i l’estat ens mostra segons ell que pensava que en l’època antiga la societat funciona gràcies a l’esclavitud, el poder estava en mans d’un petit grup de persones privilegiades que amb força i repressions aconseguien tirar endavant les diferents tasques de la societat. És evident que la societat a canviat l’esclavitud tan descarada com existia avanç, no està tan generalitzada, però encara hi ha molt països on trobem gent treballen per un salari molt mínim i en condicions infrahumanes, és un altre forma d’esclavisme.
L’esclavitud més important i moderna, que crec que Marx es refereix, es a l’esclavitud que un mateix s’imposa quan un individu no es capaç de pensar amb el col•lectiu de la societat, que per ell el més important, és el seu benestar persona passant per sobre del que sigui necessarí.
