Activitat 7

El mite de la caverna Platònic es troba molt present en diferents situacions de l'actualitat.
Hi ha certes persones que actualment, dintre del mite de la caverna les podríem associar com els presoners, encadenats al fons de la caverna i que tenen com a úniques capacitats veure les aparences, és a dir, veure les coses com se lis mostren i no la realitat, necessiten per al seu ben estar, una realitat virtual inventada per poder-se sentir més segurs i còmodes, i poder veure's d'una altre manera. És el cas de les persones que estan molt enganxades i amb molta adició a les reds socials o a jocs online, on podem mostrar-se d'una manera diferent a com realment són.
I es que la realitat virtual, et representa un món diferent al real mitjançant les noves tecnologies i mitjançant ordinadors, consoles i altres aparells informàtics aconsegueix fer la sensació de que allò representat és real i això cada vegada ho veus més real a veure que es pot interactuar amb elements que t'envolten, els quals et permeten evolucionar i desenvolupar-te.
I això fa que moltes persones quedin atrapades i encara que sàpiguen que es virtual o poden portar al extrem només veien les aparences d'aquest món sense mirar el món de la ciència,

Activitat 6

En el text Sòcrates veu com la gent no veu la ciència com una cosa interessen i no li donen importància la qual cosa farà que no puguin formar-se com a persones. I ell pensa que es la manera de poder avançar i la manera correcta que han de seguir les persones.

"La manera d'actuar segons la ciència"


En el text Sòcrates ens vol reflectir com la gent no mira la ciència des de el punt de vista que la veu ell, per tant no creuen en la ciència com a coneixement d’allò universal sinó creuen en que l’home actua seguin unes pautes diferents. Per això Sòcrates veu que els homes no son capaços de veure la força que te aquesta ciència que et poder fer que coneixis la coses. Aquest coneixem et serveix per poder descobrir el bé i el mal i d'aquesta manera actuar i obrar com a bé. Perquè tothom que tingui aquest coneixement et donarà la opció de poder tenir la virtut de saber que es el bé i obrar bé, perquè per ells els únics que poden actuar d'una forma correcta i utilitzen el bé son els que realment coneixent aquesta virtut.

Sòcrates al contraris dels sofistes defensa que tothom entén per bo o just una cosa, perquè si pensem com els sofistes veurem que les persones al no tenir coneixements universals no ens podríem comunicar amb ells. Ja que per Sòcrates si que creu amb un coneixement universal i va relaciona amb el intel•lectualisme moral.

Activitat 5

A: (Naturalesa)
és interpretació del món el descobriment d'una realitat que es desenvolupa des de si mateixa i per a si mateixa.

B: (Llei)
s’oposa al concepte de naturalesa ja que les lleis prescripcions que crean i organitzen els homes i que són essencials en la vida i que busquen l’equilibri i l’harmonia en la vida humana.

C: (La tècnica)
és l'art de modificar o de produir quelcom real. Hi ha altres éssers que sí que depenen de l'home i que fins i tot són productes inventats i construits per ell. Aquests objectes no tenien, com la naturalesa, les seves pròpies lleis sinó que sempre estaven subjectes a la voluntat d'aquells que els havien inventat.

D: (Ciutat)
L’espai on es desenvolupa la vida dels homes, les relacions entre els éssers, la convivència comuna i l’harmonia entre els individus. Els quals no poden viure separats d’aquesta, ja que la necessiten.


F: (Educació)
la dualitat entre el fer i el dir s’harmonitza a partir la personalitat que dona lloc aquesta educació, plantejada a partir d’uns continguts. Sofistes plantegen l'educació analitzant els continguts que transmet la tradició. La força dels valors tradicionals havia constituït l'element dominat de l'educació. Per consegüent, una nova educació que estigués d'acord amb els principis democràtics havia de partir d'una crítica de valors tradicionals que es trobaven en les paraules.

G: (Veritat)
La veritat es el manament de qualsevol autoritat més o menys concientment, la independència que aquest concepte devia tenir. La utilització del llenguatge serà un camí per manifestar la veritat, per això la veritat quedarà lligada a la democràcia ja que ha de ser provada i argumentada.

Activitat 4

L'home de sempre ha volgut demostrar i verificar grans preguntes que ens fem al lllarg de la nostra vida. Una d'elles seria "com poder arribar a la veritat absoluta?" per poder arribar a la veritat absoluta, primer crec que hem de conèixer que es la veritat, perquè per mi al veritat pot ser un concepte diferent a una altre persona i mai ens posaríem d'acord. Encara que podem arribar a conèixer la veritat de les coses, però no la veritat absoluta. Penso que, al cap i a la fi, el que nosaltres coneixem és la nostra veritat. És a dir el nostre punt de vista. Tot i això, mai sabrem si el que coneixem és la veritat o només és una aparença o opinió perquè sempre ho veurem de la mateixa manera i no tenim ningú que pugui donar-nos una opinió diferent de la imatge que ens donen les coses, encara que per cadascú tingui un significat diferent.
Per això penso que la veritat absoluta no la pot arriba conèixer ningú perquè cap home pot confirmar la fiabilitat d'aquestes perquè no deixen de ser deduccions i hipòtesis d'humans. A causa que ningún ser humà pot verificar realment com es aquesta veritat absoluta en les coses.

Activitat 3

Text Parmènides


Parmènides ens vol mostrar com l’ésser i el pensar són la mateixa cosa. És a dir l’ésser es pensar i el no-ésser es no pensar. Per ell les persones que no pensaben no eren realment éssers, aquest només eren els que eran capaços de pensar. I els homes que no pensan son ignorants d’aquest fet, és a dir no saben veure que les persones que pensant realment son éssers. AApart que del no res no pot sorgir res, per aquest motiu l’ésser és inengendrat i tampoc morirà, a diferencia de l’ésser humà que es crea, ja que no pot sortir del no res. És basa en l’existència de l’ésser entesa com a realitat i ell vol transmetre que aquesta és immutable, per tant mai no canvia ja que és única



És un filosof que es pot comparar amb Heràclit, perquè aquest pensa que tots el homes no aplican la raó, en canvi Parmènides mostra com si hi ha persones que son éssers perquè son capaços de pensar. A part son diferents perquè Parmènides defensa que només hi ha un britat i Heràclit que tot canvia i que tot està unificat per el logos. És a dir que per Heràclit el món canvia constantment i per Parmènides els món no cambia és estatic.

Projecte 1

Benedictus de Spinoza (24 de novembre de 1632 - 21 de febrer de 1677), també anomenat Baruch Spinoza va néixer a Amsterdam al si d'una família jueva d'origen portuguès. Educat per exercir de rabí, acabà expulsat de la comunitat jueva per la seva actitud crítica.
A causa del seu pensament s'enemistà amb tots els estaments socials i religiosos: jueus, catòlics i protestants.
A pesar d'haver rebut una educació lligada a l'ortodòxia jueva, el jove Spinoza va mostrar una actitud bastant crítica enfront d'aquests ensenyaments i va ampliar els seus estudis pel seu compte en matemàtiques i filosofia cartesiana.
Mort el seu pare, en 1654, Spinoza no tenia ja que mantenir ocult la seva opinió per respecte a la figura paterna. El 27 de juliol de 1656 va ser expulsat de la comunitat jueva (així com excomunicat i bandejat de la ciutat) Es va dedica a polir lents i amb aquest ofici, i una pensió que li aconseguirà el seu amic el Jan de Witt, es guanya la vida. En 1660 es va traslladar a Rijnsburg, poble proper a Leyden, on va redactar la seva exposició de la filosofia cartesiana.
En 1663 es va traslladar a Voorburg, prop de L'Haya , on va freqüentar els cercles liberals i va travar una gran amistat amb el físic Huygens i amb l'en aquells dies cap de govern (raadspensionaris) Jan de Witt, qui va protegir la publicació anònima de la seva obres que van causar una gran revolada per la seva crítica racionalista de la religió.
Per causa de la tuberculosi, va morir el 21 de febrer de 1677 quan tenia 44 anys. Els seus amics van editar al novembre d'aquest mateix any totes les seves obres sota el títol Opera posthuma.

llibres de Spinoza:
• Principis de filosofia caresiana (1663).
• Tractat teològico-polític (1670).
• Ètica demostrada segons l'ordre geomètric.
• Tractat polític.
• Tractat de la reforma de l'enteniment.
• Breu tractat.

Activitat 2

En els fragments ens vol reflectir els seus principals principis, en el primer ens mostra la crítica l’ésser humà, ja que es caracteritza per ser misantròpic. Explicant que l’home passa la vida sense fixar-se en les coses importants i sense aplicar la raó, i per això te una perspectiva diferent que els altres homes. En el segon explica que el conflicte es sorgit a causa de la diversitat de contraris. Al qual aquest ambient crea una tensió que es reflectida en guerres, conflictes i enfrontaments. En el quart mostra com la vida flueix, i fa que les coses canvien constantment i posa d’exemple el riu que amb el pas del temps canvia igual que les persones. I al cinquè ens explica com tot en el món està unificat a causa del lógos, i aquest dona un sentit a tot.