Projecte 2

1632. Expulsen als portuguesos. Una força combinada derrota als portuguesos en Bengala i són obligats a retirar-se. La Batalla de Lützen, mort del rei de Suècia Gustavo II Adolfo.
1633: Galileu Galilei arriba A Roma per al seu judici davant la Inquisició.
1634: Batalla de Nördlingen amb victòria catòlica com resultat.
1639-55: Guerres dels Tres Regnes, guerres civils en tota Escòcia, Irlanda i Anglaterra. 1640: El rei Carlos I d'Anglaterra es veu obligat a convocar al Parlament, a causa de la revolta dels escocesos.
1640-68: La Guerra de Restauració portuguesa duu per fi del govern de Portugal sota la Casa d'Àustria. 1640: La tortura queda prohibida a Anglaterra.
1642: L'explorador holandès Abel Janszoon Tasman fa el primer avistamiento europeu registrat de Nova Zelanda.
1642-49: Guerra Civil Anglesa; Carlos I és decapitat per Cromwell.
1644-74: Comença la Guerra de Char Bouba.
1648: La Pau de Westfalia posa fi a la Guerra dels Trenta Anys i a la Guerra dels Vuitanta Anys, que marca la fi d'Espanya i el Sacro Imperi Romà com les majors potències europees.
1648-53: Fronda, guerra civil a França. Mapa d'Europa en 1648 al final de la Guerra dels Trenta Anys.
1648-67: La guerra El Diluvi deixa a Polònia en ruïnes.
1649: La Gran plaga de Sevilla.
1649-53: Conquesta d'Irlanda per Cromwell.
1652: La Ciutat del Cap és fundada per la Companyia Holandesa de les Índies Orientals a Sud-àfrica. 1652: Comencen les Guerres anglo-holandeses.
1655-61: Les Guerres del Nord s'uneixen a l'ascens de Suècia com una gran potència.
1660: La Commonwealth d'Anglaterra acaba i la monarquia regressa durant la Restauració anglesa.
1660: Es funda la Reial Societat de Londres per a la millora del coneixement natural. 1662: Neix Jacques Aymar-Vernay, que més tard reintroducirá la radiestesia a l'ús popular a Europa.
1663: França té plenament el control polític i militar sobre les seves possessions colonials en Nova França. Hooke descobreix en el microscopi les cèl•lules.
1664: Les tropes britàniques capturen Nova Amsterdam, renombrándola Nova York. 1665: Gran Plaga de Londres.
1665: Portugal derrota al Regne del Congo.
1666: El Gran Incendi de Londres.
1667-99: La Gran Guerra turca deté l'expansió de l'Imperi Otomà a Europa.
1668: El Tractat de Pau de Lisboa entre Espanya i Portugal reconeix a Portugal com país independent. 1670: La Companyia de la Badia de Hudson és fundada a Canadà. 1672-76: Guerra polonès-otomana.
1672-78: Guerra Franco-Holandesa.
1674: L'Imperi Maratha és fundat en l'Índia per Shivaji.
1676: Rússia i l'Imperi Otomà comencen les Guerres Rus-Turques.

Activitat 8 (Esquema)

Activitat 7

El mite de la caverna Platònic es troba molt present en diferents situacions de l'actualitat.
Hi ha certes persones que actualment, dintre del mite de la caverna les podríem associar com els presoners, encadenats al fons de la caverna i que tenen com a úniques capacitats veure les aparences, és a dir, veure les coses com se lis mostren i no la realitat, necessiten per al seu ben estar, una realitat virtual inventada per poder-se sentir més segurs i còmodes, i poder veure's d'una altre manera. És el cas de les persones que estan molt enganxades i amb molta adició a les reds socials o a jocs online, on podem mostrar-se d'una manera diferent a com realment són.
I es que la realitat virtual, et representa un món diferent al real mitjançant les noves tecnologies i mitjançant ordinadors, consoles i altres aparells informàtics aconsegueix fer la sensació de que allò representat és real i això cada vegada ho veus més real a veure que es pot interactuar amb elements que t'envolten, els quals et permeten evolucionar i desenvolupar-te.
I això fa que moltes persones quedin atrapades i encara que sàpiguen que es virtual o poden portar al extrem només veien les aparences d'aquest món sense mirar el món de la ciència,

Activitat 6

En el text Sòcrates veu com la gent no veu la ciència com una cosa interessen i no li donen importància la qual cosa farà que no puguin formar-se com a persones. I ell pensa que es la manera de poder avançar i la manera correcta que han de seguir les persones.

"La manera d'actuar segons la ciència"


En el text Sòcrates ens vol reflectir com la gent no mira la ciència des de el punt de vista que la veu ell, per tant no creuen en la ciència com a coneixement d’allò universal sinó creuen en que l’home actua seguin unes pautes diferents. Per això Sòcrates veu que els homes no son capaços de veure la força que te aquesta ciència que et poder fer que coneixis la coses. Aquest coneixem et serveix per poder descobrir el bé i el mal i d'aquesta manera actuar i obrar com a bé. Perquè tothom que tingui aquest coneixement et donarà la opció de poder tenir la virtut de saber que es el bé i obrar bé, perquè per ells els únics que poden actuar d'una forma correcta i utilitzen el bé son els que realment coneixent aquesta virtut.

Sòcrates al contraris dels sofistes defensa que tothom entén per bo o just una cosa, perquè si pensem com els sofistes veurem que les persones al no tenir coneixements universals no ens podríem comunicar amb ells. Ja que per Sòcrates si que creu amb un coneixement universal i va relaciona amb el intel•lectualisme moral.

Activitat 5

A: (Naturalesa)
és interpretació del món el descobriment d'una realitat que es desenvolupa des de si mateixa i per a si mateixa.

B: (Llei)
s’oposa al concepte de naturalesa ja que les lleis prescripcions que crean i organitzen els homes i que són essencials en la vida i que busquen l’equilibri i l’harmonia en la vida humana.

C: (La tècnica)
és l'art de modificar o de produir quelcom real. Hi ha altres éssers que sí que depenen de l'home i que fins i tot són productes inventats i construits per ell. Aquests objectes no tenien, com la naturalesa, les seves pròpies lleis sinó que sempre estaven subjectes a la voluntat d'aquells que els havien inventat.

D: (Ciutat)
L’espai on es desenvolupa la vida dels homes, les relacions entre els éssers, la convivència comuna i l’harmonia entre els individus. Els quals no poden viure separats d’aquesta, ja que la necessiten.


F: (Educació)
la dualitat entre el fer i el dir s’harmonitza a partir la personalitat que dona lloc aquesta educació, plantejada a partir d’uns continguts. Sofistes plantegen l'educació analitzant els continguts que transmet la tradició. La força dels valors tradicionals havia constituït l'element dominat de l'educació. Per consegüent, una nova educació que estigués d'acord amb els principis democràtics havia de partir d'una crítica de valors tradicionals que es trobaven en les paraules.

G: (Veritat)
La veritat es el manament de qualsevol autoritat més o menys concientment, la independència que aquest concepte devia tenir. La utilització del llenguatge serà un camí per manifestar la veritat, per això la veritat quedarà lligada a la democràcia ja que ha de ser provada i argumentada.

Activitat 4

L'home de sempre ha volgut demostrar i verificar grans preguntes que ens fem al lllarg de la nostra vida. Una d'elles seria "com poder arribar a la veritat absoluta?" per poder arribar a la veritat absoluta, primer crec que hem de conèixer que es la veritat, perquè per mi al veritat pot ser un concepte diferent a una altre persona i mai ens posaríem d'acord. Encara que podem arribar a conèixer la veritat de les coses, però no la veritat absoluta. Penso que, al cap i a la fi, el que nosaltres coneixem és la nostra veritat. És a dir el nostre punt de vista. Tot i això, mai sabrem si el que coneixem és la veritat o només és una aparença o opinió perquè sempre ho veurem de la mateixa manera i no tenim ningú que pugui donar-nos una opinió diferent de la imatge que ens donen les coses, encara que per cadascú tingui un significat diferent.
Per això penso que la veritat absoluta no la pot arriba conèixer ningú perquè cap home pot confirmar la fiabilitat d'aquestes perquè no deixen de ser deduccions i hipòtesis d'humans. A causa que ningún ser humà pot verificar realment com es aquesta veritat absoluta en les coses.

Activitat 3

Text Parmènides


Parmènides ens vol mostrar com l’ésser i el pensar són la mateixa cosa. És a dir l’ésser es pensar i el no-ésser es no pensar. Per ell les persones que no pensaben no eren realment éssers, aquest només eren els que eran capaços de pensar. I els homes que no pensan son ignorants d’aquest fet, és a dir no saben veure que les persones que pensant realment son éssers. AApart que del no res no pot sorgir res, per aquest motiu l’ésser és inengendrat i tampoc morirà, a diferencia de l’ésser humà que es crea, ja que no pot sortir del no res. És basa en l’existència de l’ésser entesa com a realitat i ell vol transmetre que aquesta és immutable, per tant mai no canvia ja que és única



És un filosof que es pot comparar amb Heràclit, perquè aquest pensa que tots el homes no aplican la raó, en canvi Parmènides mostra com si hi ha persones que son éssers perquè son capaços de pensar. A part son diferents perquè Parmènides defensa que només hi ha un britat i Heràclit que tot canvia i que tot està unificat per el logos. És a dir que per Heràclit el món canvia constantment i per Parmènides els món no cambia és estatic.