Activitat 16

El text fa referència a Déu tot omnipotent, creador del temps i del món. On afirma que abans del món no existia el temps, perquè Déu quan crea el món crearà també el temps. Ell al ser el creador del temps no es anterior, no te fi, en canvi les persones si que tenim fi.

"El temps creat per Déu"

En aquest text, ens expressa el poder de Déu, creador de món i a la vegada del temps. Aquest Déu que es immutable, no te fi, perquè ell es el creador d'aquest temps, en canvi els homes si que tenim un fi. A més, Déu és el temps perquè es etern. D’aquesta manera, nosaltres desapareixerem mentre ell sempre estarà present.


En aquest text es centra en la visió exposada per Sant Agustí que es basa en que Déu és immutable i etern. És ell pròpiament. Aquest Déu és el que posseeix les idees exemplars i per tant, és principi per el qual van ser fetes totes les coses

Activitat 15

En la vida el objectiu de totes les persones es trobar la felicitat a l'hora de viure, però per arribar aquesta felicitat hi ha dos principis, plaer i dolor encara que el text es redueixen a sensació i mort. I la finalitat de les persones es arribar al plaer ja que aquest comporta el camí cap a la felicitat, deslliurant-nos del mal.

"En busca de la felicitat"

És una cara d'Epicur destinada a Meneceu. Epicur mostra la idea del paler i del dolor. Pensa que tots hem de filosofar, dona igual l'edat que tinguem, perquè si ho fem podrem arriba a la felicitat, el qual es el nostre objectiu a la vida. Però per viure feliç hem de tenir plaer i dolor per arribar al nostre fi. I aquest camí sempre s'ha de fer mitjançant la virtut que ens portarà cap a la felicitat.



El fi principal d'Epicur es la felicitat, en canvi per a Plató el fi màxim consistia en arribar al món intel•ligible, sortir del món sensible ple de aparences i veure la llum de fora la caverna. En el cas d'Aristòtil també parla de la felicitat com aquell fi que no és mitjà per aconseguir un altre fi, sinó que és fi en si mateix, un fi absolut i el principal per les persones.

PROJECTE 3

El filòsof que l'influeix a Baruch Spinoza es clarament Decart, en diferents aspectes:

- Decart, aquest havia considerat l'existència de tres substàncies: el pensament, l'extensió i Déu. Spinoza redueïx aquestes tres substàncies a una sola: substància divina infinita, que segons la perspectiva que s'adopti, s'identifica bé amb Déu o bé amb la Naturalesa (els dos termes arriben a ser equivalents per a ell, segons la seva cèlebre expressió Deus sive Natura).

- Decart i Spinoza són mecanicistes, sosté que tot l'Univers està determinat per lleis, amb la qual cosa qualsevol esser que estigui dintre d'ell també estarà subjecte a aquestes lleis, inclòs l'ésser humà. Però Decart salva el problema a través del seu postulat de les tres substàncies: el mecanicisme (per tant el determinisme) només afecta a la substància extensa o món, però no a la substància pensant o enteniment.

- També rep influències dels "monistes"( creuen que el món esta format per una substancia primaria) i "deterministes".

- I ell com a filòsof, a sigut considerat com un dels impulsors i que ha influenciat més en el "ateisme".

Activitat 14

Aristòtil tracta sobre el canvi, es a dir el moviment dels contraris que necessiten identificar-se. Però ell sap que el subjecte no canvia mai perquè es únic, i la seva substància mai canvia.


"El moviment de contraris"

Aquest text d’Aristòtil, text número 12, pertany a els textos de la física on el tema tractat és el moviment i es pregunta sobre el principi de moviment. Aquest principi de moviment és el canvi, on tot canvia i res és immutable excepte la substància, que en aquest cas és un home. El fragment llegit parla de la relació entre la privació i per això podem parlar tant del no-lletrat al lletrat com un home no-lletrat esdevé un home lletrat.

Compara amb Heràclid, ja que pensa que tot canvia i tot flueix excepte aquesta teoria. Per això Heràclid fa referència a la frase " No podries submergir-te dues vegades en el mateix riu" per les coses estan en constant moviment. El contrari pensa Zenó del que exposa al igual que el seu mestre Parmènides la seva teoria on la realitat és l’ésser i l’ésser no canvia, ja que és immutable. I com afirma Zenó el moviment no es existent, perquè del punt A al B no pots arribar mai.

Activitat 13

Que va ser primer l'ou o la gallina? És una pregunta difícil de resoldre, perquè sense la gallina no pot néixer l'ou i sense l'ou la gallina no existiria, però jo penso que primer va existir l'ou, encara que penso que no es pot demostrar realment.
Però suposo que al començament de la formació de la terra, a partir d'unes cèl•lules van mutarse evolucionant en els primers esser que hi vivien eren animals voladors, que ponien ous. Potser que a causa de que alguna de les famílies de les especies d'aquest esser va sorgir diferents a la resta, evolucionant i es convertint-se en aus durant la transformació canviarien el seu aspecte, els sortirien plomes i la mida del animal s'aniria fent cada vegada més assemblant al actual.
Aquest pensament pot ser que no sigui el correcte, però crec que és una pregunta que no puc arribar a conèixer ja que no veig la solució exacta, que et afirmes quina es la veritable resposta.

Activitat 12

Si tinc que posicionar-me entre Plató i Aristòtil, segons els seus ideals i principis, farien que em decantés per Aristòtil, ja que segons la meva opinió crec que te uns pensaments més assemblants als meus i als de l'actualitat, que no pas Plató.
Aristòtil en mostra que les úniques realitats existents son els subjectes individuals, és a dir, les úniques realitats existents som nosaltres mateixos. Aquest individus estan en moviment i van canviant, perquè les coses no estan estàtiques, sinóque van modificant-se constantment, això es una realitat que trobem al dia a dia, on poden comprovar que el pas dels temps fa el seus canvis. Apart ell pensa que el món sensible és l’únic món que existeix, ja que jo personalment no crec que existeixin realment dos mons, el intel•ligible i el sensible, on un es basa sobre les aparences i l'altre sobre les ideàs. Sinó que només existeix el món sensible perquè es on realment podem sentir les coses, com realment les veiem, perquè encara que Plató pensa que son aparences, ho més segur es que siguin aparences reals i ho que veiem i sentim sigui real, perquè es la nostra realitat.

Activitat 11

Fedó comenta l'argumenta de contraris basant-se que les coses es creant del seus propis contraris. Afirmant que tot el que neix mort i ho que mort neix un altre vegada, per tant l'anima es a Hades, on es comprova que les animes son immortals i aquestes passen d'un cos a un altres però sempre immortals.


"La lluita dels contraris"


S'expressa la creença antiga de que l’ànima es troba a l’Hades i que aquestes van d’un cos a un altre, passen d'un individu a un altre, d'aquí poden comprovar com l'anima es immortal. Desprès parla de l’argument de Sòcrates sobre els contraris on totes les cosses tenen un contrari i d’aquí sorgeixen els altres. I per acabar troba una relació entre el que diu Sòcrates i Cebes, això fa afirmar la necessitat i l’existència de contraris.


Al text la idea de lluita de contraris d’Heràclit basant-se en que del conflicte neix l’harmonia. Arguments platònics sobre l’ànima i la seva immortalitat, la successió de contraris ja que la realitat és un procés continu que fa entre d’altres que a la vida li segueixi la mort i desprès la vida i així continuament. L’ànima es transmigra periòdicament d’un cos a un altre fins la seva purificació total i per això, l’ànima dels homes morts és a l’Hades a l’espera de la seva incorporació en el cos, i així continuament, eternament.