Definicions

- Individu: és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal.
- Individualisme possesiu: és una teoria que cada ésser humà és l'únic propietari de la seva persona i les seves capacitats.
- Socibilitat natural: teoria de Aristotil sobre que l'ésser humà és sociable per naturalesa.
- Contractualisme: Aquesta teoria diu que viure en una societat no és exigència de la naturalesa, sino que la societat és una construcció artificial.
- Voluntat general: és el conjunt de la societat que es posa en comú per prendre una desició.
- Antropologia cultura: estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l'evolució que ha experimentat.
- Socialització primària: És la part més important del procés. Té l'objectiu d'introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.
- Cultura: cojunt d'artefactes, costums, creences, conducte que un grup humà accepta com a propi.
- Subcultures: Estàn dintre de les cultures, dins de cada una existeixen diferències motivades per l'edat, el nivell socioeconòmic, la classe social.
- Contracultura: és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.
- Civilització: procedeix dels termes llatins civis i civitas. Parla de civilització és parlar del que és propi de la ciutat.
- Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.
- Racisme: opinen que cadascú es quedi al seu país i visqui segons la seva cultura.
- Aporofòbia: El rebuig i menyspreu envers el pobre.
- relativisme cultural: proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d'una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.
- Interculturalisme: parteix del respecte a les altres cultures, i la trobada entre les diferents cultures en condicions d'igualtat.

Podem adaptar-nos a una altre cultura

Jo crec que per adaptar-nos a una altre cultura hem de saber la seva llengua, la seva comunicació i els costums de la gent. I això es una cosa que té el seu temps i no és instantani, s'ha de fer un procés d'integració.
Hi ha gent que es podria adaptar ara mateix a qualsevol cultura, però jo personalment no crec que podria canviar ara mateix de cultura, perquè no aconseguiria aprendre el llenguatge ràpidament ni les costums i no aguantaria molt de temps.
Encara que penso que es bo, veure altres civilitzacions i cultures, i aprendre coses noves.

Som realment lliures?

Jo crec que en el fons som lliures de fer qualsevol cosa que sens passi per el cap, però al viure en una societat, tenim unes normes, i s’han de complir.
Però en realitat si que som lliures, però hi ha una sèrie de coses que èticament no son correctes però si las podem fer, aquestes tenen conseqüències.
Per tant crec que som lliures però tenim que seguir unes normes perquè vivim a una societat i no podem fer tot ho que volem, perquè seria un descontrol, és a dir, un anarquisme, i un anarquisme és una política, que no s’utilitza perquè el control del país seria mínim.
I per això jo crec que és bo, no ser lliures totalment, perquè també tens que mirar per la gent del voltant i no fer ho que et sembli bé només a tu.

Doc 4 pàgina 40

1. En el text explica que les coses s'han de mirar de diferents punts de vista, abans de verificar-les. Pensar molt i veure diferents possibilitats. No sempre ho que pensis tu potser ho correcta.

2. Mirar les coses de diferents punts de vista

3. Explica diferents punts de vista, les coses s'han de comprovar i mirar de diferents maneras, objectiva i subjectiva, tenir diferents ideas, també utilitzar la intuïció, no mira que les coses `no son reals, sino mirar-lo i comprovar, perquè potser si son reals si les mires d'un altre punt de vista.

4. És un mètode idealisme, perquè no afirma que totes les coses són reals, i ho que fa és que l'objecte del conèixer, existeix per si mateixa, independentment del subjecte. El podem comparar com un mètode realisme, perquè no afirma que tot és real i amb un fenomenologia, perquè el objectiu d'aquest esta entre realisme e idealisme.

Doc 4 pàgina 21

-Què tenen en comú i en que es diferencien les lleis i les teories científiques?

Llei són enunciats universals cièntifics, dintre d'elles hi ha diferents teories.

-Busca algun exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.


Teoria d'Einstein, la teoria de la gravetat.

El saber científic

Evolució del terme "ciència"

- La noció de ciència a estat molt lligada a la de filosfia, perquè a les dues s'ha de tenir un coneixement.

-Els dos elements quue van diferenciar el saber cientifíc del filosòfic van ser l'exsperiència entesa com a experimentació i l'aplicació de les matemàtiques a l'estudi de la realitat.

És ciència la filosofia?


- Si la definem ciència com Aristòtil que la defineix com a saber rigorós, podriem dir que la filosofia és ciència.

-Però si utilitzem la definició de la "ciència moderna" sabrem que la ciència necessita una experimentació i l'ús matematic , cosa que la filosofia no necessita.


Els tipus de ciències


-Formals: Matemàtiques.

-Empíriques: Naturals o socials.


Els mètodes del saber científic


- Mètode de les ciències formals
- Mètode de les ciències naturals
- Demostració inductiva
- Mètode hipoteticodeductiu

Doc.12

-Per què l’existència de l’home actual és centrífuga i penúltima? Quines conseqüències té per a nosaltres?

Perquè l'home, basa els seus pensaments i les seves precupacions, en les coses quotidianes, però ho que te que fer és buscar de precupar-se de les verdaderes precupacions importants.

-Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix?
Enumera les preguntes que t’has fet o et fas en aquest moments de soledat.

Si que tingut moments de replegarme sobre mi mateix.
1- Que faig aqui?
2- Perquè tinc que esforçarme?
3- Qui soc?
4- Perquè estic aqui?
5- El món existeix?
6- Val la pena esforçar-se?


-Per Zubiri quin es el problema de la Filosofia contemporània?

La seva fórmula intel·lectual és justament el problema de la filosofia contemporània.