Activitat 24

En el text de Hume, tracta sobre les idees e impressions que han sorgit en l' investigació sobre l'enteniment humà, en el qual intenta separar aquest dos mitjançant la ment. Per això intenta distingir unes que aporten un nivell més alt d'intensitat i d'altres que no tenen tant de nivell.

Títol: Diferents sensacions

El fragment de Hume, segle XVIII, vol crear una distinció de les percepcions segons el grau o nivell d'intensitat (idees i impressions).
L'autor en el text fa referència d'impressió com nivell més alt de percepció, es a dir de les més vives (veure, sentir, estimar, odiar) en canvi quan parla percepcions menys vives son quan utilitzem la nostra ment (pensar, reflexionar).
Per acabar el fragment confirma com els materials provenen de sensacions externes o internes, és a dir, de les idees o de les impressions.

El seu pensament creu que les idees mostren les coses. En canvi Plató vol reflectir com les coses venen de la nostres idees, del nostre pensament.
Decart en canvi, ell creu que si ens guiem per els nostres sentiments, a vegades ens enganyen i llavors ens podran enganyar sempre per això es inviable fiar-nos d'aquest.

Projecte 4

El pensament Spinoza es caracteritza principalment per l'ètica , que es el llibre més important. I les hipòtesis que fa les crea a partir de la geometria i les matemàtiques (influenciada per al geometria de Euclidia).
Els trets més característics de la seva Ètica són:


- Metafísica de les costums:

No hi ha propietats de bondat ni de maldat inherents a les coses, així com tampoc existeixen coses correctes i incorrectes, que siguin aplicades com propietats inherents a les accions. Clarament és un costum el creure que una cosa és bona o és dolenta, però això en Spinoza és un error, ja que l'única forma de reconèixer-li certa propietat de bondat o de maldat a les coses és per mitjà d'un judici, el qual ha de ser adequat, i aquest considera que gens és bo ni dolent, sinó que simplement és, sense atributs o qualitats excepte les quals nosaltres com homes els vam atorgar.

- L'home:

Creu que l'home és ignorant creu que el món va ser fet per a ell. L'home no posseeix un lloc privilegiat en la naturalesa, sinó que tan solament forma part d'ella com ho fan les plantes i les muntanyes.
Spinoza afirma (determinisme) que els humans no tenen un llibertat, sinó que estem influenciat per les lleis de la natura, per tant que es ser lliure? ser conscients que no son lliures. El bé per Spinoza és una relació amb tots i no només amb mi mateix, guiant-nos no pels sentiments, sinó seguir interessos reals, no només per a ara, sinó amb la intenció del futur. L'esser humà es bo per naturalesa però sempre si es guia per la racionalitat, prudència i estabilitat.


- La substància:

És allò que es en si i en concedeix per si, es a dir, que no necessita res per existir, perquè existeix per si sola, es allò autosuficient...
La substancia els atributs son allò que l'enteniment concep com allò característic de la substància, però aquest atribut nomes coneixem el pensament i l'extensió. És a dir el físic i el reflexa mental.
Per ell només hi ha una substància absoluta i aquesta, es Déu.

- Déu

Parteix d'una idea el mètode, l'idea del esser més perfecta, s'identifica amb l'idea del tot, idea de la totalitat de l'ésser. És a dir que l'esser més perfecta (Déu) es lo mateix que l'idea totalitat (natura), indica que Déu i la natura son la mateixa cosa "Deus sive natura" una natura que es el món, un món diví. Panteisme: teoria que Déu es immanent al món.

Activitat 21

Aquest text de Descart parla sobre els cossos, sobre la seva existència de les coses tal com es i com sens mostra , tracta d’intentar demostrar la seva existència. Per ell Déu es el creador del món per aquest motiu fa que aquest cossos tinguin una existència, perquè ell lis a donat aquesta causa, es a dir que existeixen.

L’existència dels cossos


Descart tracta de demostrar la seva teoria sobre l’existència dels cossos. Ell pensa que la causa productora d'aquestes idees no pot ser ell, perquè se li presenten encontra la seva voluntat, llavors hauran procedit d’alguna substància diferent, per això arribarà a la conclusió que la causa de l’existència dels cossos, són els cossos mateixos. Déu les ha creat i no ens poden enganyar perquè Déu no pot enganyar perquè no es la seva essència per aquest motiu a partir d’unes característiques es un cos real perquè té tanta realitat com la realitat de les idees.

Te una tendència amb Aristòtil qui atorgà importància al món sensible així com Descartes situa la idea dels cossos en el món real, en aquests mateixos objectes sensibles. Tot i així, també es pot vincular amb el pensaments Plató en la recerca de la idea productora qui situa les idees en el món intel•ligible.

Activitat 20

Decart vol expressar mitjançant la raó amb quatre regles per arribar al camí de la veritat. El primer les coses clares, el segon dividir dificultats, el tercer ordenar conceptes simples a complexos i el últim enumerar-ho tot

Fins a la veritat


El filòsof que vol convertir la filosofia en una cosa evident deixant a un costat allò que pugui crear un dubte. Afirma que es millor viure amb menys normes, fixant-nos en quatre regles, ja que es el millor mètode que ens guiarà per la raó fins aplicar la veritat. La primera d'aquestes normes és l’anomenada evidència, les coses que son realment clares que no donen opció a dubtar. El segon dividir les dificultats i examinar-les. Seguidament trobem la síntesi, el procés on ens dediquem a ordenar els més simples als més complexos. L'últim, el quart i darrer regla s’anomena revisió i enumeració, dues tècniques comprovar que enumerarem totes les tasques que hem realitzat.

Activitat 19

Decart es basa en fet de dubtar. Així doncs, per ell les coses abans eren indubtables i així arriba a la veritat però veu que no es la forma més correcta, llavors decideix dubtar de tots i d'aquesta manera poder arribar amb aquest mètode a la realitat.

L'existència del jo

És principalment en la búsqueda de la veritat, del que realment és evidència.
Per començar comença a tenir en compte amb les opinions per que fa al costum, les que son indubtables i així podria trobar la veritat, però al donar-se'n conta que la forma per trobar aquesta veritat seria utilitzen un altre mètode.
Dubtar de tot, creure que tot els que ens envolta es irreals, posen tota existència en dubta però això li fa arribar a la conseqüència de que el jo es l'única que cosa que mai pots dubtar, perquè si dubtes penses, si penses existeixes.

Aquesta teoria es podria comparar amb Plató al qual també creu que el món sensible és un món aparent que no proporciona la veritat. Les seves normes del mètode amb les taules que segueix Francis Bacon en el seu experiment de l’observació de la raó.
O Sant Agustí qui te un pensament sobre el jo, molt similar el qual no pensa que podem dubtar del jo, perquè si dubten ja sabem una cosa i si sabem, existim.

Activitat 18

Per mi Sant Tomàs s'apropa més als meus pensaments sobre l’existència de Déu. Sota el meu punt de vista la posició adoptada per Sant Anselm no s'apropa tan a mi com la de Sant Tomàs. Teoria de Sant Tomàs té influència aristotèlica, i molts del arguments que diu San Tomàs han sigut ja explicats per Aristòtil, això fa que aquestes explicacions tinguin més pes, al pensar com un filòsof tant important com Aristòtil. Ell intenta comprovar l'existència de Deu a partir de les seves experiències. Segons Sant Tomàs Déu es el creador de tot, perquè ell es el motor principal, ell va ser el que fa que les coses es moguin, perquè del no res no pot sortir res. Jo crec en l'existència de Déu, crec que les coses han tingut que sorgir d'algun lloc i aquest va ser Déu qui les va crear al igual que Sant Tomàs pensa.

Activitat 17

Puc dubtar del jo?


Jo, com a individu hem sento racional, sempre en totes les etapes de la vida he tingut moltes dubtes, això és normal sinó dubtes significaria que no penso i raono, qualsevol problema situació o bé alguna decisió que jo tinguí que decidir, ha de ser meditada i sempre pensar amb les conseqüències per a mi i per els altres del meu voltant. Tota decisió té un risc d'encertar o equivocar-te i s'ha de valorar tot.
Un cop que jo he aconseguit després de rumiar molt arribar a una conclusió definitiva sobre alguna cosa que amb ronda pel cap o decisió transcendental a la meva vida, tiro endavant, no puc dubtar de que serà algú bo per a mi, inclús per els demés .
Si aquesta decisió sobre el que s'hagi plantejat no surt com jo volia, serà conseqüència i responsabilitat només meva, però mai he de dubtar com prenc una decisió, si cal després ja intentaré buscar una solució.