Activitat 28

Kant en aquest fragment ens indica que el nostre coneixement comenta amb l'experiència. Amb aquesta experiència i tots els estímuls que capten del nostre entorn, el coneixement s'activa.
Però, no tot el nostre enteniment procedeix de l'experiència també podem aconseguir coneixements independents de l'experiència. Aquest s'anomenen a priori.




Títol: Experiència i enteniment el nostre coneixement





Aquest fragment pertany a l'obra de la crítica de la raó pura de Kant.
Kant en aquest escrit afirma que el nostre coneixement comença amb l'experiència.
Tots rebem impressions de tot el nostre voltant i això formarà la base del nostre coneixement i enteniment.
El coneixement podem dir que el formen dos elements. Tot el que rebem a traves de l'experiència i les impressions, Kant l'anomena coneixement a posteriori. Per altre banda el coneixement que nosaltres mateixos som capaços de produir és un coneixement a priori ( no afegim res empíric) segons Kant aquest tipus de coneixement els trobem a les matemàtiques, ciència lògiques.




La teoria de Kant la podem comparar amb altres obres de diferents filòsofs, com ara Hume i Mill.
Per Kant una part del coneixement és universal, no és fruit únicament de l'experiència, sinó que serà aconseguit reben impressions i sentits a priori.
Per Hume és diferent el coneixement prové de l'experiència obtinguda i és l'únic origen del coneixement, no podem obtenir-ho en lloc més.
La visió de Mill també és diferent, per ell el coneixement el podem aconseguir a posteriori amb l'experiència i totes les idees que anirem assolint amb el temps.

Projecte 6

Activitat 27

Hume pensa que les nostres accions només es basen en els propis sentiments i no es basen en la raó. La raó no pot promoure sola l'acció, ja que les passions són el motor de la nostra conducta.

Títol: Accions humanes basades per el sentiment.

Parla de la moral, que es una de les preocupacions més destacades de la filosofia de Hume. Les accions humanes no son guiades per la raó, sinó que aquestes son guiades pels sentiments propis. Ell posa l'exemple de l'home que fa esport per cuidar-se la seva salut. Ell parla que si ens guiem per el sentiment intentarem arribar a un fi i aquest serà objectiu final, on trobem el plaer.
Finalment diferencia el sentiments bons o dolents.


Per comparar podem explicar com altres filòsofs miraven aquesta felicitat amb diferents perspectives. En el cas de Epicur el objectiu últim era trobar el plaer. Plató creia que la raó humana feia a les persones arribar al seu fi i per això arribar al fi era arriba a la felicitat.

Activitat 26

En el text de Hume, parla de que ell creu que per costums ha de succeir una cosa, encara que no tenim la certesa absoluta, però nosaltres percebem que si succeirà. Això es conseqüència de tenir una experiència.


Títol: L'experiència la nostra guia ?

Per explicar el seu pensament que no podem guiar-nos per el passat, ja que no sabre que passarà en el futur, l'explica mitjançant l'exemple Adam. Però podem observar com a través de l'experiència del sentits si que podem acostar-nos o pensar ho que pot succeir en un futur.
Exposa que estem determinats pel costum, que tots els nostres actes estan guiats pel costum, és a dir, en funció d’allò que estem habituats que passi.

El text com fa referència a la causa-efecte podem comparar-lo amb el filòsof Decart el qual afirma que la causa-efecte esta confirmada mitjançant la raó, que a través del dubte metòdic podem arribar a la evidencia.
També te relació amb Plató ja que aquest veu el coneixement cer en el cas de que les persones surtin de la caverna i arribin al món intel•ligible, on predomina la raó.

Projecte 5

Projecte 5

View more presentations from joan.ojeda.

Activitat 25

El fragment de Hume, va sobre el tema de la causa-efecte, ell per facilitar-lo posa l'exemple de la bola de billar, on explica que si hi ha una bola en moviment e impacta amb una que estigui aturada aquesta també es mourà.

Títol: causa-efecte

En l'explicació del fragment Hume, vol posar aquest exemple per que els lector l'entenguin amb més facilitat. Ell pensa que d'aquest manera podrà comprovar la causa-efecte. Així doncs proba l'exercici de la bola amb diferent boles, i sempre li donen el resultat de que al impactar la que esta aturada es mou.
Això fa una crítica directa de la casualitat, una primera bola no entri en contacte amb una segona sinó amb una altre.


Aquesta teoria de Hume es podria comparar amb la de Plató. Hume fa aquesta relació de causea-efecte entre dos coses que són del mateix tipus (dues boles de billar), en canvi Plató feia aquesta relació entre dues coses diferents com podia ser idees i coses .
Heràclit creu que el moviment es crea per el moviment de contraris

Activitat 24

En el text de Hume, tracta sobre les idees e impressions que han sorgit en l' investigació sobre l'enteniment humà, en el qual intenta separar aquest dos mitjançant la ment. Per això intenta distingir unes que aporten un nivell més alt d'intensitat i d'altres que no tenen tant de nivell.

Títol: Diferents sensacions

El fragment de Hume, segle XVIII, vol crear una distinció de les percepcions segons el grau o nivell d'intensitat (idees i impressions).
L'autor en el text fa referència d'impressió com nivell més alt de percepció, es a dir de les més vives (veure, sentir, estimar, odiar) en canvi quan parla percepcions menys vives son quan utilitzem la nostra ment (pensar, reflexionar).
Per acabar el fragment confirma com els materials provenen de sensacions externes o internes, és a dir, de les idees o de les impressions.

El seu pensament creu que les idees mostren les coses. En canvi Plató vol reflectir com les coses venen de la nostres idees, del nostre pensament.
Decart en canvi, ell creu que si ens guiem per els nostres sentiments, a vegades ens enganyen i llavors ens podran enganyar sempre per això es inviable fiar-nos d'aquest.

Projecte 4

El pensament Spinoza es caracteritza principalment per l'ètica , que es el llibre més important. I les hipòtesis que fa les crea a partir de la geometria i les matemàtiques (influenciada per al geometria de Euclidia).
Els trets més característics de la seva Ètica són:


- Metafísica de les costums:

No hi ha propietats de bondat ni de maldat inherents a les coses, així com tampoc existeixen coses correctes i incorrectes, que siguin aplicades com propietats inherents a les accions. Clarament és un costum el creure que una cosa és bona o és dolenta, però això en Spinoza és un error, ja que l'única forma de reconèixer-li certa propietat de bondat o de maldat a les coses és per mitjà d'un judici, el qual ha de ser adequat, i aquest considera que gens és bo ni dolent, sinó que simplement és, sense atributs o qualitats excepte les quals nosaltres com homes els vam atorgar.

- L'home:

Creu que l'home és ignorant creu que el món va ser fet per a ell. L'home no posseeix un lloc privilegiat en la naturalesa, sinó que tan solament forma part d'ella com ho fan les plantes i les muntanyes.
Spinoza afirma (determinisme) que els humans no tenen un llibertat, sinó que estem influenciat per les lleis de la natura, per tant que es ser lliure? ser conscients que no son lliures. El bé per Spinoza és una relació amb tots i no només amb mi mateix, guiant-nos no pels sentiments, sinó seguir interessos reals, no només per a ara, sinó amb la intenció del futur. L'esser humà es bo per naturalesa però sempre si es guia per la racionalitat, prudència i estabilitat.


- La substància:

És allò que es en si i en concedeix per si, es a dir, que no necessita res per existir, perquè existeix per si sola, es allò autosuficient...
La substancia els atributs son allò que l'enteniment concep com allò característic de la substància, però aquest atribut nomes coneixem el pensament i l'extensió. És a dir el físic i el reflexa mental.
Per ell només hi ha una substància absoluta i aquesta, es Déu.

- Déu

Parteix d'una idea el mètode, l'idea del esser més perfecta, s'identifica amb l'idea del tot, idea de la totalitat de l'ésser. És a dir que l'esser més perfecta (Déu) es lo mateix que l'idea totalitat (natura), indica que Déu i la natura son la mateixa cosa "Deus sive natura" una natura que es el món, un món diví. Panteisme: teoria que Déu es immanent al món.

Activitat 21

Aquest text de Descart parla sobre els cossos, sobre la seva existència de les coses tal com es i com sens mostra , tracta d’intentar demostrar la seva existència. Per ell Déu es el creador del món per aquest motiu fa que aquest cossos tinguin una existència, perquè ell lis a donat aquesta causa, es a dir que existeixen.

L’existència dels cossos


Descart tracta de demostrar la seva teoria sobre l’existència dels cossos. Ell pensa que la causa productora d'aquestes idees no pot ser ell, perquè se li presenten encontra la seva voluntat, llavors hauran procedit d’alguna substància diferent, per això arribarà a la conclusió que la causa de l’existència dels cossos, són els cossos mateixos. Déu les ha creat i no ens poden enganyar perquè Déu no pot enganyar perquè no es la seva essència per aquest motiu a partir d’unes característiques es un cos real perquè té tanta realitat com la realitat de les idees.

Te una tendència amb Aristòtil qui atorgà importància al món sensible així com Descartes situa la idea dels cossos en el món real, en aquests mateixos objectes sensibles. Tot i així, també es pot vincular amb el pensaments Plató en la recerca de la idea productora qui situa les idees en el món intel•ligible.

Activitat 20

Decart vol expressar mitjançant la raó amb quatre regles per arribar al camí de la veritat. El primer les coses clares, el segon dividir dificultats, el tercer ordenar conceptes simples a complexos i el últim enumerar-ho tot

Fins a la veritat


El filòsof que vol convertir la filosofia en una cosa evident deixant a un costat allò que pugui crear un dubte. Afirma que es millor viure amb menys normes, fixant-nos en quatre regles, ja que es el millor mètode que ens guiarà per la raó fins aplicar la veritat. La primera d'aquestes normes és l’anomenada evidència, les coses que son realment clares que no donen opció a dubtar. El segon dividir les dificultats i examinar-les. Seguidament trobem la síntesi, el procés on ens dediquem a ordenar els més simples als més complexos. L'últim, el quart i darrer regla s’anomena revisió i enumeració, dues tècniques comprovar que enumerarem totes les tasques que hem realitzat.

Activitat 19

Decart es basa en fet de dubtar. Així doncs, per ell les coses abans eren indubtables i així arriba a la veritat però veu que no es la forma més correcta, llavors decideix dubtar de tots i d'aquesta manera poder arribar amb aquest mètode a la realitat.

L'existència del jo

És principalment en la búsqueda de la veritat, del que realment és evidència.
Per començar comença a tenir en compte amb les opinions per que fa al costum, les que son indubtables i així podria trobar la veritat, però al donar-se'n conta que la forma per trobar aquesta veritat seria utilitzen un altre mètode.
Dubtar de tot, creure que tot els que ens envolta es irreals, posen tota existència en dubta però això li fa arribar a la conseqüència de que el jo es l'única que cosa que mai pots dubtar, perquè si dubtes penses, si penses existeixes.

Aquesta teoria es podria comparar amb Plató al qual també creu que el món sensible és un món aparent que no proporciona la veritat. Les seves normes del mètode amb les taules que segueix Francis Bacon en el seu experiment de l’observació de la raó.
O Sant Agustí qui te un pensament sobre el jo, molt similar el qual no pensa que podem dubtar del jo, perquè si dubten ja sabem una cosa i si sabem, existim.

Activitat 18

Per mi Sant Tomàs s'apropa més als meus pensaments sobre l’existència de Déu. Sota el meu punt de vista la posició adoptada per Sant Anselm no s'apropa tan a mi com la de Sant Tomàs. Teoria de Sant Tomàs té influència aristotèlica, i molts del arguments que diu San Tomàs han sigut ja explicats per Aristòtil, això fa que aquestes explicacions tinguin més pes, al pensar com un filòsof tant important com Aristòtil. Ell intenta comprovar l'existència de Deu a partir de les seves experiències. Segons Sant Tomàs Déu es el creador de tot, perquè ell es el motor principal, ell va ser el que fa que les coses es moguin, perquè del no res no pot sortir res. Jo crec en l'existència de Déu, crec que les coses han tingut que sorgir d'algun lloc i aquest va ser Déu qui les va crear al igual que Sant Tomàs pensa.

Activitat 17

Puc dubtar del jo?


Jo, com a individu hem sento racional, sempre en totes les etapes de la vida he tingut moltes dubtes, això és normal sinó dubtes significaria que no penso i raono, qualsevol problema situació o bé alguna decisió que jo tinguí que decidir, ha de ser meditada i sempre pensar amb les conseqüències per a mi i per els altres del meu voltant. Tota decisió té un risc d'encertar o equivocar-te i s'ha de valorar tot.
Un cop que jo he aconseguit després de rumiar molt arribar a una conclusió definitiva sobre alguna cosa que amb ronda pel cap o decisió transcendental a la meva vida, tiro endavant, no puc dubtar de que serà algú bo per a mi, inclús per els demés .
Si aquesta decisió sobre el que s'hagi plantejat no surt com jo volia, serà conseqüència i responsabilitat només meva, però mai he de dubtar com prenc una decisió, si cal després ja intentaré buscar una solució.

Activitat 16

El text fa referència a Déu tot omnipotent, creador del temps i del món. On afirma que abans del món no existia el temps, perquè Déu quan crea el món crearà també el temps. Ell al ser el creador del temps no es anterior, no te fi, en canvi les persones si que tenim fi.

"El temps creat per Déu"

En aquest text, ens expressa el poder de Déu, creador de món i a la vegada del temps. Aquest Déu que es immutable, no te fi, perquè ell es el creador d'aquest temps, en canvi els homes si que tenim un fi. A més, Déu és el temps perquè es etern. D’aquesta manera, nosaltres desapareixerem mentre ell sempre estarà present.


En aquest text es centra en la visió exposada per Sant Agustí que es basa en que Déu és immutable i etern. És ell pròpiament. Aquest Déu és el que posseeix les idees exemplars i per tant, és principi per el qual van ser fetes totes les coses

Activitat 15

En la vida el objectiu de totes les persones es trobar la felicitat a l'hora de viure, però per arribar aquesta felicitat hi ha dos principis, plaer i dolor encara que el text es redueixen a sensació i mort. I la finalitat de les persones es arribar al plaer ja que aquest comporta el camí cap a la felicitat, deslliurant-nos del mal.

"En busca de la felicitat"

És una cara d'Epicur destinada a Meneceu. Epicur mostra la idea del paler i del dolor. Pensa que tots hem de filosofar, dona igual l'edat que tinguem, perquè si ho fem podrem arriba a la felicitat, el qual es el nostre objectiu a la vida. Però per viure feliç hem de tenir plaer i dolor per arribar al nostre fi. I aquest camí sempre s'ha de fer mitjançant la virtut que ens portarà cap a la felicitat.



El fi principal d'Epicur es la felicitat, en canvi per a Plató el fi màxim consistia en arribar al món intel•ligible, sortir del món sensible ple de aparences i veure la llum de fora la caverna. En el cas d'Aristòtil també parla de la felicitat com aquell fi que no és mitjà per aconseguir un altre fi, sinó que és fi en si mateix, un fi absolut i el principal per les persones.

PROJECTE 3

El filòsof que l'influeix a Baruch Spinoza es clarament Decart, en diferents aspectes:

- Decart, aquest havia considerat l'existència de tres substàncies: el pensament, l'extensió i Déu. Spinoza redueïx aquestes tres substàncies a una sola: substància divina infinita, que segons la perspectiva que s'adopti, s'identifica bé amb Déu o bé amb la Naturalesa (els dos termes arriben a ser equivalents per a ell, segons la seva cèlebre expressió Deus sive Natura).

- Decart i Spinoza són mecanicistes, sosté que tot l'Univers està determinat per lleis, amb la qual cosa qualsevol esser que estigui dintre d'ell també estarà subjecte a aquestes lleis, inclòs l'ésser humà. Però Decart salva el problema a través del seu postulat de les tres substàncies: el mecanicisme (per tant el determinisme) només afecta a la substància extensa o món, però no a la substància pensant o enteniment.

- També rep influències dels "monistes"( creuen que el món esta format per una substancia primaria) i "deterministes".

- I ell com a filòsof, a sigut considerat com un dels impulsors i que ha influenciat més en el "ateisme".

Activitat 14

Aristòtil tracta sobre el canvi, es a dir el moviment dels contraris que necessiten identificar-se. Però ell sap que el subjecte no canvia mai perquè es únic, i la seva substància mai canvia.


"El moviment de contraris"

Aquest text d’Aristòtil, text número 12, pertany a els textos de la física on el tema tractat és el moviment i es pregunta sobre el principi de moviment. Aquest principi de moviment és el canvi, on tot canvia i res és immutable excepte la substància, que en aquest cas és un home. El fragment llegit parla de la relació entre la privació i per això podem parlar tant del no-lletrat al lletrat com un home no-lletrat esdevé un home lletrat.

Compara amb Heràclid, ja que pensa que tot canvia i tot flueix excepte aquesta teoria. Per això Heràclid fa referència a la frase " No podries submergir-te dues vegades en el mateix riu" per les coses estan en constant moviment. El contrari pensa Zenó del que exposa al igual que el seu mestre Parmènides la seva teoria on la realitat és l’ésser i l’ésser no canvia, ja que és immutable. I com afirma Zenó el moviment no es existent, perquè del punt A al B no pots arribar mai.

Activitat 13

Que va ser primer l'ou o la gallina? És una pregunta difícil de resoldre, perquè sense la gallina no pot néixer l'ou i sense l'ou la gallina no existiria, però jo penso que primer va existir l'ou, encara que penso que no es pot demostrar realment.
Però suposo que al començament de la formació de la terra, a partir d'unes cèl•lules van mutarse evolucionant en els primers esser que hi vivien eren animals voladors, que ponien ous. Potser que a causa de que alguna de les famílies de les especies d'aquest esser va sorgir diferents a la resta, evolucionant i es convertint-se en aus durant la transformació canviarien el seu aspecte, els sortirien plomes i la mida del animal s'aniria fent cada vegada més assemblant al actual.
Aquest pensament pot ser que no sigui el correcte, però crec que és una pregunta que no puc arribar a conèixer ja que no veig la solució exacta, que et afirmes quina es la veritable resposta.

Activitat 12

Si tinc que posicionar-me entre Plató i Aristòtil, segons els seus ideals i principis, farien que em decantés per Aristòtil, ja que segons la meva opinió crec que te uns pensaments més assemblants als meus i als de l'actualitat, que no pas Plató.
Aristòtil en mostra que les úniques realitats existents son els subjectes individuals, és a dir, les úniques realitats existents som nosaltres mateixos. Aquest individus estan en moviment i van canviant, perquè les coses no estan estàtiques, sinóque van modificant-se constantment, això es una realitat que trobem al dia a dia, on poden comprovar que el pas dels temps fa el seus canvis. Apart ell pensa que el món sensible és l’únic món que existeix, ja que jo personalment no crec que existeixin realment dos mons, el intel•ligible i el sensible, on un es basa sobre les aparences i l'altre sobre les ideàs. Sinó que només existeix el món sensible perquè es on realment podem sentir les coses, com realment les veiem, perquè encara que Plató pensa que son aparences, ho més segur es que siguin aparences reals i ho que veiem i sentim sigui real, perquè es la nostra realitat.

Activitat 11

Fedó comenta l'argumenta de contraris basant-se que les coses es creant del seus propis contraris. Afirmant que tot el que neix mort i ho que mort neix un altre vegada, per tant l'anima es a Hades, on es comprova que les animes son immortals i aquestes passen d'un cos a un altres però sempre immortals.


"La lluita dels contraris"


S'expressa la creença antiga de que l’ànima es troba a l’Hades i que aquestes van d’un cos a un altre, passen d'un individu a un altre, d'aquí poden comprovar com l'anima es immortal. Desprès parla de l’argument de Sòcrates sobre els contraris on totes les cosses tenen un contrari i d’aquí sorgeixen els altres. I per acabar troba una relació entre el que diu Sòcrates i Cebes, això fa afirmar la necessitat i l’existència de contraris.


Al text la idea de lluita de contraris d’Heràclit basant-se en que del conflicte neix l’harmonia. Arguments platònics sobre l’ànima i la seva immortalitat, la successió de contraris ja que la realitat és un procés continu que fa entre d’altres que a la vida li segueixi la mort i desprès la vida i així continuament. L’ànima es transmigra periòdicament d’un cos a un altre fins la seva purificació total i per això, l’ànima dels homes morts és a l’Hades a l’espera de la seva incorporació en el cos, i així continuament, eternament.